10.10.2020 - 18:15
Això deia mon pare quan veia algun universitari que es comportava sense sentit comú, o fins i tot feia o deia bestieses. I és que no hi ha prou d’entrar a la universitat i obtenir un títol per a esdevenir universitari o, millor dit, per ser un home o una dona impregnats de la saviesa que atorga l’alma mater.
Els anys d’universitat han de donar als estudiants, no només uns coneixements científics i humanístics, sinó sobretot la maduresa i saviesa que ens fa hòmens i dones reflexius, responsables i solidaris.
He fet tot aquest pròleg perquè els universitaris del col·legi major Galileo Galilei de València, responsables de la ‘festeta’ que ha propagat la covid-19, han demostrat que han entrat a la universitat, però que la universitat no ha entrat en ells, ja que els falta maduresa, responsabilitat i sentit comú.
Quan una persona (que pren les mesures sanitàries recomanades) es contagia de covid-19 en el treball, a l’església, anant a comprar al supermercat o portant el fill a l’escola, és mala sort. De fet, i malgrat prendre les mesures aconsellades de mans netes, distància i màscara, no podem assegurar al cent per cent que no ens contagiarem d’aquest virus. Però quan no es tenen en compte aquestes mesures, i les festes com les dels ‘universitaris’ del Galileo Galilei es fan sense solta ni volta, el contagi no és per mala sort, sinó per estupidesa i irresponsabilitat. Perquè aquests ‘universitaris’ que han originat un brot de la covid-19, que ha provocat la suspensió de les classes presencials a milers d’estudiants, no només s’han contagiat ells, sinó que posen en perill altres persones que hem d’aguantar els capricis de les seues festes.
A més, que en alguns balcons del col·legi s’hagen penjat cartells insultant, barroerament, algun membre del govern espanyol, demostra una vegada més que el fet d’entrar a la universitat no vol dir que la universitat haja entrat en ells. I és que quan anem amb insults i no sabem respectar els altres, i a més fem festes sense importar-nos la salut (la pròpia i la dels altres), per més estudis universitaris que tinguen aquestes persones, els seus actes demostren que són uns irresponsables i fins i tot uns estúpids.
Aquests ‘universitaris’ haurien de veure de prop el treball sacrificat, i moltes vegades l’angoixa, de metges, infermers i farmacèutics que es veuen desbordats ‘gràcies’ a les festetes d’aquests irresponsables que han entrat a la universitat, però en els quals no ha entrat la universitat. El col·lapse dels hospitals (i les UCI) és responsabilitat, en bona part, d’aquests jóvens que no saben comportar-se amb maduresa i que no saben tampoc respectar (o els és igual), la salut dels altres.
Si mon pare veiera aquests ‘universitaris’ del col·legi major Galileo Galilei i la seua festa, diria que aquests irresponsables han entrat a la universitat, però que la universitat no ha entrat en ells.
Segurament que Galileu, des de la seua tomba, deu abominar que hagen posat el seu nom a aquesta residència, vist el comportament dels seus estadants. I segur que també, des de la seua tomba, deu pronunciar la frase que se li atribueix per l’actitud d’aquests estudiants: ‘e pur si muove’ entre l’estupidesa i la irresponsabilitat.
