24.03.2021 - 16:20
|
Actualització: 24.03.2021 - 17:20
El Museu Valencià d’Etnologia de València-L’ETNO ha inaugurat aquest dimecres l’exposició Muixerangues al cel, que s’aproxima a aquesta tradició cultural destacant-ne el valor com a “festa, ritual i com a manera d’entendre la identitat dels valencians”.
La mostra, que estarà oberta fins al 26 de setembre vinent, revisa la història de les muixerangues des de la perspectiva festiva i associativa, a més de repassar la trajectòria de les formacions tradicionals i reflexionar sobre el seu present i futur, i entre els fons que exposa n’hi ha del Ball dels Locos de l’Olleria i de la Muixeranga de la Vall d’Albaida.
Els últims temps es viu un fenomen de recuperació amb la creació de noves formacions muixerangueres que, amb formes de l’associacionisme contemporani, troben en les muixerangues tradicionals un model a seguir.
L’exposició, que consta d’una introducció i tres parts dedicades a les muixerangues tradicionals, les noves muixerangues i el concepte de colla muixeranguera, ha estat produïda per L’ETNO en col·laboració amb Federació Coordinadora de Muixerangues i està comissariada per Joan Bofarull i Albert Costa. El disseny és d’Aureli Doménech i Antonio Herrero.
Els fons exposats provenen de totes les muixerangues representades. A més del Ball dels Locos, la colla pionera de la recuperació de la tradició, i de la Muixeranga de la Vall d’Albaida, n’hi ha de la Muixeranga d’Algemesí, Nova Muixeranga d’Algemesí, Negrets de l’Alcúdia, Mojiganga de Titaguas, Dansants de Peníscola, Varetes de Forcall, Muixeranga de Barcelona, Muixeranga de Vinaròs, Conlloga Muixeranga de Castelló, Muixeranga de la Plana, *Jove Muixeranga de València, Muixeranga de València, Muixeranga La Torrentina, Muixeranga d’Alginet, Muixeranga de Sueca, Muixeranga la Carabassota de Guadassuar, Muixeranga de Cullera, Muixeranga de la Safor, Muixeranga la Socarrà de Xàtiva, Muixeranga la Penyeta Blanca de Cocentaina, Muixeranga de la Marina Alta, Muixeranga de la Marina Baixa, Muixeranga del Campello i Muixeranga d’Alacant.
Vuit seccions integren el recorregut expositiu. Les tres primeres mostren les muixerangues com a col·lectius humans agrupats al voltant d’una tasca atractiva per als seus membres que gaudeix de gran tradició i que últimament s’ha vigoritzat amb l’aparició de noves agrupacions lligades a components no religiosos que aposten per la recuperació d’una manifestació singular i pròpia dels valencians i valencianes.
L’espectador coneixerà el treball que es desenvolupa en aquestes entitats. Un treball que necessita mecanismes de participació i estructures organitzatives, i alhora de cohesió grupal i relacions estretes entre els membres, per a fer torres segures.
Les altres seccions mostren la trajectòria de les ‘muixerangues tradicionals’, entitats que s’han mantingut de generació en generació i que s’assemblen entre elles. Aquest grup està format per la Muixeranga d’Algemesí, els Negrets de l’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas, els Dansants de Peníscola i el ball de Varetes de Forcall. S’hi incideix en els quatre elements que caracteritzen aquestes agrupacions tradicionals: el vessant burlesc, la component religiosa, i els elements coreogràfics i acrobàtics.
