El bisbe Agustí Cortés

Nascut a València el 23 d’octubre de 1947, ordenat prevere el 1971 i Doctor en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, el bisbe Agustí Cortés és un home que parla amb la valentia dels profetes. L’actual bisbe de Sant Feliu de Llobregat, on és molt estimat tant pels preveres com per les religioses i els laics, va publicar en el Full Dominical del bisbat el dia 24 de juny passat un text on denuncia la corrupció i la falsedat d’alguns polítics.

El bisbe Agustí sap que ‘el polític es veu immers en una constant lluita pel poder’, amb un primer escenari de combat que és ‘el seu propi partit’, com ho veiem en l’actualitat.

Tot i reconèixer que ‘el partit és necessari’, el bisbe Agustí assegura que ‘al voltant del poder, per exemple en un partit polític, solen aparèixer personatges que miren de reüll els seus companys, parlen d’uns i d’altres, bé o malament, segons convinga’ i per això ‘no tenen cap inconvenient a fer servir la mentida o les mitges veritats’. Són aquests, com diu el bisbe Agustí, els qui sempre estan ‘pendents de la pròpia imatge’ i ‘molt atents al fet que se’ls reconeguen els mèrits’. A més, aquests polítics ‘van darrere d’informacions que els acrediten com a posseïdors de coneixements només accessibles a uns pocs escollits’. Per això, molt encertadament, el bisbe Agustí ens recorda que en la política i ‘en l’extrem de la maldat, hi ha qui arriba al partit per viure’n, i pels avantatges, sobretot econòmics, que proporciona el poder polític.’

Evidentment, com reconeix el bisbe Agustí, ‘aquestes actituds no solament són reprovables personalment, sinó que perjudiquen greument la pròpia acció política’. Per això, com diu el bisbe Agustí, ‘la virtut més preuada d’un company de partit és la lleialtat’. Una lleialtat ‘que inclou la sinceritat, la fidelitat, l’honradesa, en el parlar i en l’actuar’. La lleialtat ‘que sempre serà necessària, encara que els ideals polítics siguen fermament compartits.’

És per això que el bisbe Agustí ens posa com a exemple del bon governant, el salm 100, on el salmista elogia ‘la bondat i la justícia’, a més de ‘l’honradesa de cor’, per tal que qui detenta el poder siga incapaç ‘d’aconseguir cap objectiu innoble’. També aquest salm 100 elogia ‘els hòmens de conducta irreprensible’.

Pel contrari, el salmista detesta ‘els qui obren contra llei’ i els qui tenen ‘cors perversos, els qui infamen els companys’ i també ‘l’home d’ulls altius i de cor arrogant’. Finalment aquest salm abomina ‘els hòmens fraudulents’ i els qui van amb mentides.

No és la primera vegada que el bisbe Agustí, qui va ser Rector del Seminari de València i professor de la Facultat de Teologia també de València, denuncia uns comportaments indignes. Quan fa uns anys hi hagué el projecte de construir el complex Eurovegas a la diòcesi de Sant Feliu, el bisbe denuncià aquest negoci, degradant per a la persona, i assenyalà els ‘perjudicis que ocasionarà a l’ecologia del terreny on es pretén construir’. El bisbe Agustí denuncià també ‘els beneficis d’aquests negocis, dirigits a l’acumulació d’un capital que resta fora del lloc on s’ha treballat.’

Així haurien de ser tots els bisbes: hòmens de Déu i profetes de la veritat que, alhora que anuncien la Bona Nova del Regne, denuncien també la mentida i el frau. I és que com deia el bisbe màrtir Enrique Angelelli, cada bisbe hauria de tindre ‘una oïda atenta a Déu i l’altra al poble.’