26.07.2015 - 00:10
El 27 de gener de 2014, el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, va rebre el premi Sabino Arana per ‘la seua contribució a la pau i a la reconciliació i per la seua defensa dels Drets Humans’. En l’acte de concessió del premi, el bisbe Uriarte va exigir de manera clara i rotunda la dissolució d’ETA i l’entrega de les armes per part de l’organització terrorista. Però també va demanar al Govern de l’Estat la ‘dulcificació, l’adaptació i l’actualització de la política penitenciària’, per tal de arribar a una convivència pacífica a Euskadi. El bisbe Uriarte demanava també a les víctimes d’ETA ‘el gest difícil i dolorós de la generositat del perdó’.
Fa unes setmanes, una altra vegada, el bisbe Uriarte va exigir la dissolució d’ETA així com el lliurament de les armes, sense contrapartides, i que la banda reconeguera el mal que havia fet violant els Drets Humans.
Juan María Uriarte, qui va ser bisbe de Donòstia del 2000 al 2009, ha dedicat tota la vida a treballar per la pau, la reconciliació i els Drets Humans, individuals i col·lectius. Nascut a Frúniz el 1933, Uriarte va ser bisbe auxiliar de Bilbao amb el bisbe Añoveros, posteriorment va ser bisbe de Zamora i finalment de Sant Sebastià, fins que li va ser acceptada la renúncia.
Atacat constantment per la dreta més extrema, pel seu nacionalisme (com si els cardenals Rouco o Cañizares no foren també nacionalistes) Uriarte és un bisbe que sempre ha buscat l’entesa i el diàleg entre les parts enfrontades. Com Tarancon, Uriarte ha estat un autèntic pontífex, és a dir un home constructor de ponts, que ha apostat pel diàleg per tal d’acabar amb les enemistats i la violència.
Uriarte sempre ha estat un bisbe que ha cregut en el valor de la paraula, ja que és l’únic camí per a superar un conflicte bèl·lic com el que ha viscut Eskadi durant més de cinquanta anys. I això no ha estat entès mai per la dreta, que l’ha acusat de posar-se de part del món abertzale, oblidant les víctimes d’ETA, una cosa totalment falsa, ja que Uriarte sempre ha estat contrari a la violència, vinguera d’on vinguera, reclamant, com ara, la fi d’ETA i també la violència de l’Estat.
Uriarte, hui i sempre, ha estat un home de pau, obstinat a aconseguir un clima d’entesa per a un poble castigat per la violència etarra i també per la guerra bruta dels GAL. De fet, quan el 1998 el govern d’Aznar (i ara cal recordar-ho) començà unes converses amb ETA, el bisbe Uriarte va estar sempre afavorint aquest procés de pau que, desgraciadament, no va arribar a bon port.
El bisbe Uriarte ha cregut sempre que la pau no s’aconsegueix mai amb la violència, com va defensar l’ex-president del Tribunal Constitucional, Pascual Sala. Com recollia la premsa ara fa un any, el sr. Sala defensava a València, en l’homenatge a Manuel Broseta, la violència legítima de l’Estat de Dret, com ‘uno de los pilares necesarios para defender nuestras libertades’.
És evident que la pau que ha proposat sempre el bisbe Uriarte és una pau basada en la justícia, el perdó i el diàleg. Mai en més violència. Per això el guardó atorgat l’any passat al bisbe Uriarte, i les seues declaracions de fa unes setmanes, així com la seua defensa ferma dels Drets Humans, fan que Uriarte siga un exemple per a tots els qui apostem per una societat més pacífica i alhora més lliure.
