El bisbe Pere Casaldàliga

El 24 i 25 de març de 2014, els valencians no vam poder veure (perquè amb el seu autoodi ens ho va impedir el Sr. Alberto Fabra) els dos capítols de l’excel·lent sèrie de televisió ‘Descalç sobre la terra vermella’, emesa per TV3 sobre el bisbe Pere Casaldàliga, pastor, profeta i poeta. Un home valent, arrelat en les Benaurances i compromès amb la defensa dels pobres.

Hui dia 16 de febrer, Casaldàliga fa 90 anys. El bisbe Pere és un home d’ulls penetrants i d’un gran cor, que aposta per la col·legialitat, la sinodialitat i la corresponsabilitat al si de l’Església, per un paper més rellevant de la dona a les comunitats cristianes. Solidari amb les causes del indígenes i dels més dèbils, el bisbe Casaldàliga és un herald de l’Evangeli, que ha dedicat la vida a defensar els drets dels més pobres i necessitats del Brasil, i a denunciar amb valentia un sistema que ‘fa de la humanitat un negoci’. Casaldàliga sempre ha estat al costat dels indígenes xavants, originàriament propietaris de les terres on ell viu, i que van passar a mans dels terratinents.

Home compromès amb la Teologia de l’Alliberament, Pere Casaldàliga ha treballat sempre per una Església més senzilla i més pròxima als pobres, com desitja també el papa Francesc. Per això defèn les Comunitats Eclesials de Base, com una manera nova de fer Església, on s’uneix la fe a la vida. Unes comunitats que han de ser llavor, ferment i sal.

El bisbe Pere, lluny d’una ‘episcopalitis aguda’, defensa que no hi pot haver fe cristiana sense encarnació. Casaldàliga també aposta pel celibat opcional i per una major presència de les dones al si de l’Església. Una Església que no siga de poder, sinó de servei, com ell ha fet durant els 34 anys de bisbe en la diòcesi de Sao Félix, fins que el 2005 li va ser acceptada la dimissió. Per això, en la seua ordenació episcopal, va mostrar quins serien els seus signes com a bisbe: ‘La teua mitra serà un barret de palla camperol, el sol i el clar de la lluna, la pluja i el cel seré, la mirada dels pobres amb qui camines i la mirada gloriosa de Crist, el Senyor. El teu bàcul serà la Veritat de l’Evangeli i la confiança del teu poble en tu. El teu anell serà la fidelitat de la Nova Aliança del Déu Alliberador i la fidelitat al poble d’aquesta terra. No tindràs cap altre escut que la força de l’Esperança i la Llibertat dels fill de Déu; no faràs servir altres guants que el servei de l’Amor.’

Amb 90 anys i malalt de Parkinson, el bisbe Casaldàliga creu que no hi haurà pau ‘mentre no se socialitze la riquesa’, i per això defèn  la millora de la vida dels més pobres.

Com ha recordat el P. Abat Josep M. Soler, que a Sabadell va tindre Casaldàliga de professor, el bisbe Pere és un home de Déu que quan pregava, ‘la seua concentració era tal, que des de fora vèiem què sentia per dins.’

El bisbe Casaldàliga, bisbe dels pobres  i defensor dels indígenes, nascut a Balsareny el 1928, hui fa 90 anys, ha defensat sempre ‘una esperança pasqual, que és invencible’.

El desembre de 2012, el bisbe Pere va haver d’abandonar Sao Félix per les amenaces de mort que havia rebut pel fet d’haver lluitat pels drets dels indígenes. Per això el P. Abat de Montserrat va manifestar públicament la seua solidaritat amb el bisbe Pere, perseguit per la seua fidelitat a l’Evangeli i al Poble que servia.

El gener de 2014, el bisbe Pere enviava un missatge a les Comunitats Eclesials de Base, al Brasil, animant-les a ser Església en aquesta ‘hora de primavera eclesial que hem de viure amb entusiasme’. Casaldàliga creu necessari ‘fer la transició d’una època autoritària, de tindre tota la veritat, a una època de diàleg’, així com també una reforma de la Cúria, que tinga ‘com a primer pas la desaparició de l’Estat del Vaticà’, i d’aquesta manera ‘el papa deixe de ser Cap d’Estat’.

L’actor Eduard Fernàndez, que interpreta en aquesta sèrie el bisbe Pere, declarava en una entrevista a la premsa: ‘Ha suposat una gran experiència. Perquè és molt gran el personatge; és molt gran la història, el seu pensament, la seua fe…’. Fernàndez deia de Casaldàliga: ‘És molt normal, és molt senzill. És molt intel·ligent, té molt sentit de l’humor’. I afegia encara: ‘Jo he plorat molt. Perquè és una persona que des de sempre ha fet el bé durant les 24 hores del dia i que té una línia de pensament, de fe, de compromís social i polític que penso que aquesta pel·lícula recull’.

Casaldàliga és un home que somia una Església que siga ‘el Poble de l’esperança, el Poble de la Pasqua’, amb ‘una esperança confiada en el Déu de la vida, de l’amor, de la llibertat.’

Profeta i poeta, aquest és un dels poemes més bonics del bisbe Pere, on expressa la passió pel Regne i la lluita per l’esperança:

“Portant un call per anell
monsenyor tallava arròs.
Monsenyor falç i martell?
Em diran subversiu.
I jo els respondré: ho sóc.
Pel meu Poble en lluita visc.
Amb el Poble en marxa em moc.
Tinc la fe d’un guerriller
i amor de revolució.
I entre Evangeli i cançó
peno i dic el que sé.
Si escandalitzo, primer
he cremat el propi cor
–creu del mateix Tauler.
En el foc de la Passió.
Incito a la rebel·lió
contra el poder i el diner.
Estic contra l’ordre errat
que fa del Poble un ramat,
del Govern, un carnisser.
El meu Pastor es feu Corder.
Servent es feu el meu Rei.
Crec en la Internacional
dels fronts nobles i el cap alt;
de les paraules honrades
i de les mans enllaçades.
Jo titllo l’ordre de mal ,
del progrés en dic mentida.
Tinc molta menys pau que ira.
Tinc molt més amor que pau.
Crec en la falç i en el feix
d’aquestes espigues collides:
una Mort i tantes Vides!
Engrescat per l’Esperança,
crec en la falç que avança
incansable i amb fermesa,
sota un sol sense disfressa”.

“Con un callo por anillo
Monseñor cortaba arroz.
¿Monseñor martillo y hoz?
Me llamarán subversivo
y yo les diré: lo soy.
Por mi pueblo en lucha vivo.
Con mi pueblo en marcha voy.
Tengo fe de guerrillero
y amor de revolución
y entre evangelio y canción
sufro y digo lo que quiero.
Si escandalizo, primero,
quemé el propio corazón
al fuego de esta Pasión,
cruz de su mismo Madero.
Incito a la subversión
contra el Poder y el Dinero.
Quiero subvertir la ley
que pervierte al pueblo en grey
y al Gobierno en carnicero.
(Mi Pastor se hizo Cordero.
Servidor se hizo mi Rey)
Creo en la subversión
de las frentes levantadas,
de voz de igual a igual
y las manos enlazadas.
Y llamo al Orden de mal,
y al Progreso de mentira.
Tengo menos paz que ira.
Tengo más amor que paz.
¿Creo en la hoz y en el haz
de estas espigas caídas:
una muerte y tantas vidas!
¡Creo en esta hoz que avanza
bajo este sol sin disfraz
y en la común esperanza
tan encorvada y tenaz!”