El bisbe valencià Agustí Cortés

Nascut a València el 23 d’octubre de 1947, ordenat prevere el 1971 i Doctor en  Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, el bisbe Agustí Cortés és un home que parla amb la valentia dels profetes. L’actual bisbe de Sant Feliu de Llobregat, on és molt estimat tant pels preveres com per les religioses i els laics, ha estat entrevistat pel diari digital Catalunya Religió. Ha estat una entrevista interessant feta a un bisbe intel·ligent, bona persona i amb molt de sentit comú. I és que, abans que res, els bisbes haurien de ser, com el bisbe Agustí, persones assenyades i amb sentit comú, sensibles la realitat del bisbat i de la seua gent i amb el cap ben moblat.

L’entrevista que li feren al bisbe de Sant Feliu de Llobregat, la directora de Catalunya Religió, Laura Mor, i el periodista Jordi Llisterri, ens mostra el pensament i el seny del bisbe Agustí.

Ben arrelat a la terra i a la gent que serveix, el bisbe Agustí hi deia que, en aquest temps tan difícil que vivim, és important “crear consciència, obrir camins possibles d’esperança perquè la gent siga protagonista”. Alhora demanava que siguem capaços de “ser cristià per conversió”, la qual cosa exigeix construir “no una Església de batejats, sinó de batejats convertits veritablement a Jesucrist”.

En aquesta entrevista, el bisbe subratllava la importància que ha de tindre a l’Església “el sentit ecològic del cristià i l’ecologia integral”, en la línia de l’encíclica Laudato si del papa Francesc, per protegir el nostre planeta.

El bisbe Agustí també va recordar el paper important del papa Pau VI durant l’etapa final del franquisme, “col·laborant perquè s’implantara la democràcia a Espanya”.

Però la part més sucosa de l’entrevista ha estat quan, tot i l’immobilisme de molts bisbes espanyols durant l’etapa del cardenal Rouco al capdavant de la CEE, el bisbe Agustí ha afirmat que “l’Església es troba en un sa pluralisme d’opcions polítiques”. 

Malgrat que alguns bisbes (i fins i tot cardenals) van declarar que Espanya era “un bien moral”, desqualificant fins i tot l’independentisme, el bisbe Agustí reconeix “el sa pluralisme d’opcions polítiques”. I per això, amb valentia, el bisbe de Sant Feliu ha afirmat que “hi ha molts bons catalans que es troben contents amb l’estatut d’autonomia que tenim i altres molts bons catalans que no hi estan contents”. El bisbe Agustí ha anat encara més lluny quan ha afirmat que “qualsevol opció, siga a favor o en contra de la independència o de l’autonomia, serà legítima”, ja que “personalment pots pensar el que vulgues”. En aquest tema, vade retro per a molts bisbes espanyols que pràcticament defineixen com a dogma la unitat d’Espanya, el bisbe Agustí diu que “mentre una persona puga recitar el credo i sentir-se bon cristià, si un està pensant en la independència i l’altre no, el bisbe no pot dir qui està més en l’Evangeli”. I és que com deia el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat, “ser independentista no és cap pecat”, ja que per a un cristià és tan legítim optar per la  independència com ser partidari de la unitat de l’estat. Per això el bisbe Agustí afirma que “jo tinc molt clara l’obligació moral d’estimar Catalunya. És un dret i un deure de qualsevol cristià estimar el teu país i treballar per ell”.

No és la primera vegada que el bisbe Agustí, que va ser Rector del Seminari de València i professor de la Facultat de Teologia de València, parla amb claredat, com quan va denunciar comportaments indignes. Així, amb el projecte de construir el complex Eurovegas a la diòcesi de Sant Feliu, i el bisbe denuncià el negoci degradant per a la persona humana, i assenyalà els “perjudicis que ocasionarà a l’ecologia del terreny on es pretén construir”. El bisbe Agustí denuncià també “els beneficis d’aquests negocis, dirigits a l’acumulació d’un capital que resta fora del lloc on s’ha treballat”. 

Amb aquesta entrevista, una vegada més, hem comprovat que el bisbe Agustí és un home assenyat, amb molt de sentit comú, i sensible a la realitat que hi ha a Catalunya. Un bisbe que pensa el que diu, que diu el que pensa i que fa el que ha pensat i ha dit.  

Crec que així haurien de ser tots els bisbes: hòmens de Déu i profetes de la veritat que, alhora que anuncien la Bona Nova del Regne, denuncien també la mentida i el frau. I és que com deia el bisbe màrtir Enrique Angelelli, el bisbe Agustí té “una oïda atenta a Déu i l’altra al poble”.

Sense ser (evidentment) un bisbe independentista, Agustí Cortés, a diferència d’altres bisbes, no condemna l’independentisme, ja que creu en la pluralitat d’opcions pel que fa al futur de Catalunya. Com deia Sant Agustí, “en allò que és fonamental, unitat, en el que és opinable, llibertat; i en tot, caritat”. I no crec que la unitat d’Espanya siga un dogma en què els cristians hàgem de creure i defensar, sinó que és una qüestió opinable, ja que tan lícit és ser independentista com unionista. I l’Església, o millor dit la jerarquia, ha de saber respectar, com fa el bisbe Agustí Cortés, la decisió dels ciutadans pel que fa al futur de Catalunya.