29.11.2021 - 18:35
El 30 de novembre de 1921, fa ara cent anys, el borrianenc Joan Baptista Luis Pérez, fins aquell dia bisbe auxiliar de Toledo, va ser promogut a l’arxidiòcesi d’Oviedo com a nou arquebisbe, on va romandre com a pastor fins a la seua mort, el 6 de novembre de 1934. L’arquebisbe Luis Pérez va prendre possessió de la diòcesi el primet de febrer de 1922 i va fer l’entrada solemne a Oviedo el 3 de febrer següent.
Joan Baptista Luis va nàixer a Borriana, capital de la Plana Baixa, el primer d’abril de 1874, al si d’una família humil. Va estudiar al seminari de Tortosa i, amb una beca, va ampliar estudis al Col·legi Espanyol de Roma. Va obtindre el doctorat en Filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma i posteriorment el doctoral en Teologia al seminari de Tarragona. Mossèn Joan Baptista Luis Pérez va ser ordenat prevere el 25 de juliol de 1896 a Roma, de mans del cardenal Parochi. Canonge i professor de Dret Canònic del seminari de Tarragona, va ser també canonge doctoral a la catedral de Múrcia i fundador i director, en aquesta ciutat, del diari catòlic La Verdad. A Múrcia mateix va fundar també el Círculo de Estudios Sociales.
Des del 1907 va ser professor de Dret al seminari de València i el 1909 va ser nomenat vicari general d’aquesta diòcesi, on col·laborà estretament amb l’arquebisbe de València, Victoriano Guisasola, que en ser nomenat arquebisbe de Toledo, va promoure’l com a auxiliar seu a la diòcesi manxega. El nou bisbe, Luis Pérez, va ser ordenat a l’església del Salvador de Borriana, el 29 de maig de 1915 per l’arquebisbe Guisasola.
Traslladat a Oviedo ara fa cent anys, va destacar en el ministeri episcopal pel seu intens apostolat social, apostant pels sindicats catòlics per a defendre els treballadors. Durant el ministeri episcopal a l’arxidiòcesi d’Oviedo, va promoure el Sínode de 1923 i l’assemblea mariana de Covadonga, el 1926. Joan Baptista Luis va escriure una important pastoral sobre els miners en vaga el 1922 i, preocupat per la pobresa de la gent, establí cuines econòmiques per als fills dels treballadors de les famílies que passaven dificultats, a pobles com Laviana, Sotrondio o La Felguera.
Entre les pastorals i els llibres que va escriure el bisbe borrianenc, cal tindre en compte els següents: La família cristiana; La Santíssima Eucaristia; Jesucrist i les relacions econòmico-socials; Els sindicats catòlics d’obrers; Sant Josep, pare de Jesús; Carta als miners o El deure de la caritat davant la crisi del treball.
Com recordava Vicent Enrique i Tarancon en el seu llibre Recuerdos de juventud, quan el futur cardenal passava les vacances (en el seu segon any de Teologia) va visitar el bisbe Joan Baptista Luis Pérez. Segons deia Tarancon en aquest llibre, “va ser una visita molt rellevant per a mi i això em va fer canviar el criteri que d’ell teníem els seus paisans”. Segons Tarancon, Luis Pérez, amb “fama de bon teòleg i de gran canonista”, era un home de poques paraules i “a Borriana, el seu poble natal, tenia fama d’esquerp, insociable i fins i tot vanitós”. El bisbe d’Oviedo, que solia passar les vacances d’estiu al Grau de Borriana, “a penes eixia de casa i no rebia visites”. La visita al bisbe Joan Baptista del jove Tarancon, “que durà gairebé una hora, es va convertir en una conversa interessantíssima”, que deixà en Tarancon “una empremta profunda”, fins al punt que “em va fer rectificar el judici que d’ell tenien els seus paisans”. El bisbe d’Oviedo va acollir el jove Tarancon, acompanyat de mossén Francesc Llopis, “amb una senzillesa i simplicitat que jo no esperava. Ens va fer abandonar el tractament de Vostra Excel·lència que li havíem donat des del primer moment”.
El bisbe, segons el jove seminarista, va quedar sorprés, “per la seua claredat i maduresa” i per això “donava gust escoltar les seues explicacions, claríssimes”.
El bisbe “recordant la situació sociolaboral d’Astúries, que ell vivia molt íntimament, ens parlà dels sindicats catòlics, especialment del sindicat de Moreda, que tenia en aquella zona una influència notable”. Segons el jove Tarancon, al bisbe “se li notava que no estava plenament d’acord amb el tarannà que tenien eixos sindicats” i que els havia merescut el qualificatiu de ‘grocs’. El bisbe Joan Baptista Luis “els preferia més plenament obrers, però reconeixia que feien un bé i que en ells es podien formar líders obrers d’inspiració cristiana”.
El bisbe d’Oviedo els parlà “de l’Acció Catòlica i de la tasca que estaven realitzant alguns sacerdots i religiosos en el camp social. Parlava sempre amb una senzillesa i naturalitat que em sorprenien, perquè no em semblava pròpies d’un bisbe, que al meu judici, hauria de mantindre sempre l’estatus de la seua dignitat”. Com escrivia Tarancon, “a mi em va fer un bé extraordinari aquesta visita. No comprenia com s’havia format aquell clima entre els seus paisans”.
Joan Baptista Luis es va morir a Madrid el 6 de novembre de 1934 i, traslladat al Principat d’Astúries, va ser enterrat a la capella de Santa Eulàlia de la catedral d’Oviedo. Curiosament, 30 anys després de la seua mort, un altre bisbe borrianenc, Vicent Enrique i Tarancon, prenia possessió de la seu d’Oviedo, el 1964.
