22.10.2020 - 14:39
|
Actualització: 22.10.2020 - 16:39
El Centre de la Dona d’Albaida inaugura aquest divendres 23 d’octubre l’exposició impulsada per Presidència de la Generalitat ‘Les nostres compositores’, que destaca la figura de trenta compositores valencianes per recuperar ‘unes dones profundament desconegudes’.
Des d’Hind, una esclava del segle XII que componia la seua pròpia música amb el llaüt i que va enamorar un musulmà de Xàtiva, fins a arribar a les joves promeses actuals formades en els millors conservatoris, la mostra recorre la història de la composició musical femenina al País Valencià.
La iniciativa posa el focus en una trentena de creadores musicals, des de monges que componien música profana, a la creadora del primer himne del València CF en 1924.
L’exposició, que s’inaugurarà a les 18.30, exhibeix les il·lustracions realitzades per Carla Fuentes, i va acompanyada d’un llibre escrit per la catedràtica de violoncel del Conservatori Superior de Música de València Raquel Lacruz, que ofereix una ‘síntesi biogràfica’ de cadascuna de les compositores sota el títol Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes (versió pdf).
L’exposició i el llibre repassen la trajectòria d’Hind, l’esclava llaütista del segle XII; les germanes Francesca, Ambròsia i Maria Lluïsa Pitarch, tres monges que componien al convent en el segle XIX; Emília Martí Vilaplana, organista de les agustines; Maria Carbonell Garcia, una subpriora amb música profana composta; Desamparados Chavarría Pérez, que va estrenar al Principal; l’arpista Antonia González Simpson, o la també escriptora jocfloralista Emerinda Ferrari Gonzálvez.
Una altra dona recordada és Lola Vitòria Tarruella, una compositora empresonada durant la guerra de 1936-1939 per les milícies republicanes i amb dots esotèrics. La humil Teresa Matarredona Aznar comparteix homenatge amb Pilar Mompó Aracil, primera directora de l’Himne de les festes d’Alcoi, i la ‘nord-americana’ Consuelo Colomer Francés. També es difon la història de Lolita Soriano, creadora del primer Himne del València Club de Futbol, a pesar que la majoria dels aficionats del club el desconeguen, o de María Teresa Andrés Blasco, una experta en composicions de música per a ballar.
De les ‘històriques’ compositores a les ‘joves promeses actuals’
Una història curiosa és la d’Ethelvina Ofelia Raga Selma, pianista de cinema mut. A més, hi apareix Matilde Salvador Segarra, la gran compositora valenciana. També s’aborda la figura de María Teresa Oller Benlloch, una dona ‘humil i gran compiladora folklorista’. María Luisa Campos Cutayar, autora d’una sonata per a la VI Flota Americana, i Dolores Sendra Bordes, una pegolina que va viure a Nova York, també centren la mirada de Lacruz i Fonts.
No hi falten tampoc la compositora Ángeles López Artiga, l’experta en l’art del contrapunt Montserrat Bellés Sagarminaga i la guitarrista Mariángeles Sánchez Benimeli, que comparteixen mostra amb Encarna Beltrán-Huertas López, una dona de ‘gran sensibilitat literària i compositiva’.
Ja nascudes a la segona meitat del segle XX són Carmen Verdú Esparza, la compositora de les persones sordes; María Belda Pérez, una creadora de música de cambra; i Lidia Valero, una autora que ha aconseguit publicar les seues composicions.
L’exposició i el llibre també obrin un espai per a les ‘joves promeses actuals de la composició femenina valenciana’, amb creadores com Isabel Latorre, Lusitana Monllor, Amparo Edo, Sara Galiana i moltes altres que són esmentades com la beniganina Míriam Pascual, María Teresa Ballester, Isabel Manyes, María José Belenguer, Celia Rivero, María Ángeles Gómez, Raquel Sánchez, Mercedes Femenía, Alba Misó o Silvia Gómez.
