‘El cobejós de diner, no en té mai prou’

És així com el llibre de l’Eclesiastès (Ecle 5:9) ens presenta qui es deixa portar per l’avarícia, l’ambició i la cobejança, que és l’amor als diners: el que per més diners que tinga no està mai saciat, ja que sempre en vol més.

He recordat aquest verset de la Bíblia pel judici que té lloc aquests dies contra qui va ser batle d’Alacant, Luis Díaz Alperi, acusat de tres delictes de frau fiscal i un de suborn, pels quals li demanen nou anys i nou mesos de presó, i per la sentència del Suprem que ratifica la del TSJ valencià que condemnà la Sra. Milagrosa Martínez (la segona consellera de Camps que anirà a la presó) a nou anys i als caps de la Gürtel a tretze.

Els últims anys hem conegut diversos casos de corrupció, moguts tots ells per l’ambició: Juan Guerra i Luis Roldán, Pallarols, Palma Arena, Jordi Pujol i Palau de la Música, Gürtel, Imelsa, Brugal, Rabassa, Emarsa, Fabra, Valmor Sports, Torrevella, Cooperació o Taula.

I és que han estat molts dels dirigents valencians del PP que han estat imputats. Fa uns mesos, la Sra. Bonig s’irrità per les declaracions de la vice-presidenta del Consell, qui denuncià l’actitud dels dirigents del PP que ‘posen persones imputades per corrupció en les candidatures’. La Sra. Bonig, presidenta del PP valencià, no devia recordar que va ser la cobdícia del superconseller del PP, Rafael Blasco, qui el va portar a la presó, per la qual també han passat l’ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el conseller Luis Fernando Cartagena o l’ex-batle de Torrevella, Pedro Hernández Mateo, condemnat per prevaricació i falsedat documental. Casos com el del Sr. Alfonso Rus, l’ex-batle de Vila-real, Manuel Vilanova, condemnat a sis mesos de presó i a vuit anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació, Ricardo Costa, Víctor Campos, Vicente Rambla, Rafael Betoret, Sonia Castedo, J. J. Ripoll o nou dels deu regidors de l’Ajuntament de València. També hem sabut que la Sra. M. José Alcón s’ha ‘enriquit amb comissions il·legals’. I que l’equip de la Sra. Rita Barberà ‘es va enriquir amb finançament irregular del PP’. O l’ex-batle de Paterna, Lorenzo Agustí, condemnat a set anys d’inhabilitació per prevaricació.

Davant això, cal dir que tots els militants del PP són uns corruptes? No, de cap manera. Però la Sra. Bonig, que presumeix d’un partit honest, no podrà negar que molts dirigents del PP valencià han passat per la presó, estan encausats o investigats per la seua cobdícia.

I és que el cobejós de diner, no en té mai prou. I tot i que ‘va eixir despullat de l’entranya materna, i així se’n tornarà, com va vindre’, el cobejós no pensa que ‘del que ha guanyat, no li quedarà res que puga endur-se’ (Ecle 5:12).

Davant la corrupció del PP, reconeguda per la justícia, la Sra. Bonig hauria de tindre una miqueta més d’humilitat per reconèixer el que s’ha furtat o malversat i no irritar-se davant proves contundents de dirigents del PP condemnats per una cobdícia detestable. Per no recordar que el Sr. Rajoy posava l’ex-ministre Jaume Matas com a exemple i model en l’acció de govern, i per això, dirigint-se a ell volia ‘“intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Baleares’.

Si seguírem els consell de l’Eclesiàstic, ‘allunyeu de mi la cobejança’ (Ecli 23:4) i recordàrem que res del que tenim no ens ho emportarem, segurament podríem, si no acabar del tot amb la corrupció, sí, com a mínim, fer que es debilitara molt. Mentrestant cal lluitar contra aquest flagell i ser més humils. I no anar de prepotents per la vida, quan hi ha dirigents del PP a la presó o imputats per suborn. És a dir, per cobdícia, per furtar.

El bisbe Sant Policarp d’Esmirna, ja al segle II escrivia una carta als cristians de Filips, un text tan actual encara hui per a tots nosaltres, on els advertia del perill de caure en la idolatria dels diners: ‘Vos exhorte també a abstenir-vos de l’amor als diners’ (capítol 9). Per això trobe tan encertada la decisió de l’actor Ashton Kutcher i la seua dona, Mila Kunis, quan fa dos anys van afirmar que volien educar els seus fills en la sobrietat, per inculcar-los valors com la austeritat. Una bona lliçó que d’haver-la après els Blasco, Fabra, Castedo, Betoret, Martínez, Costa i tots els qui s’han deixat temptar pels diners, no haurien acabat com han acabat. Perquè cal ser sobris i no caure en el que denunciava el profeta Samuel: ‘Es deixaven corrompre per afany de diners’ (1S 8:3).

La Sra. Bonig, que s’irrità per les declaracions de la Sra. Mónica Oltra, hauria de recordar que el seu company de partit, el Sr. Borja Sémper, va afirmar que ‘l’ésser humà es pot convertir en un desvergonyit davant la temptació’. I també: ‘Vaig entrar al PP perquè era honrat, però hui ha perdut l’empremta de l’honradesa’ (El País, 19 agost de 2016). Si ho digué el Sr. Sémper, portantveu del PP al parlament basc, per alguna cosa deu ser.