30.09.2018 - 16:30
|
Actualització: 30.09.2018 - 18:30
La Casa-Museu Segrelles d’Albaida acull des d’aquest diumenge 30 de setembre, i fins el 25 d’octubre, l’exposició ‘Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres’, amb motiu de la celebració de l’Any Blasco Ibáñez que impulsa el Consorci de Museus amb motiu del 150 aniversari del naixement del novel·lista.
L’exposició ja ha recorregut diverses localitats i s’ha triat la Casa Segrelles per a mostrar-la per la relació entre els dos artistes, reflectida en les il·lustracions del pintor per a les novel·les de Blasco Ibáñez, com ara Flor de Mayo o Los muertos mandan. Connecta l’obra de tots dos autors i dóna més valor a la col·lecció del museu recordant la faceta de Segrelles com a il·lustrador, i com a testimoni privilegiat de l’obra del novel·lista.
Composta per 48 fotografies, ‘Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres’ vol mostrar la imatge fotogràfica del gran escriptor valencià, al costat dels més notables escriptors del seu temps.
L’exposició està organitzada per Acción Cultural Espanyola , la Comunitat de Madrid i la Real Academia Española, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i del Consorci de Museus.
Blasco Ibáñez ciutadà, escriptor i tribú
Les fotografies mostren Blasco Ibáñez com a ciutadà, escriptor i tribú, des de les primeres estades a la presó valenciana de Sant Gregorio, fins al retorn de les seues restes mortals, acompanyat per les més altes autoritats de la República espanyola i pel fervor dels seus paisans.
La visió fotogràfica de Blasco Ibáñez es complementa amb una selecció retrats de grans escriptors que van coincidir amb ell. Fotografies de la seua vida pública i privada que permeten de descobrir la persona que hi ha darrere del personatge.
L’exposició és el resultat de més de 20 anys de recerca en desenes d’arxius públics i privats. Les fotografies que componen la mostra procedeixen de diferents institucions com la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca Valenciana, l’Archivo Histórico Provincial de Guadalajara, la col·lecció Pedro Melero, la Fundació José Ortega y Gasset-Gregorio Marañón, de l’Instituto del Patrimonio Cultural de España, o la Biblioteca del Congrés de Washington.
