15.03.2016 - 21:37
|
Actualització: 15.03.2016 - 22:37
Redacció/EP El Consorci de Residus (COR) en què es va haver d’integrar la Vall d’Albaida, i que integra les comarques de la Safor, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Aiora ha fet el primer pas per suspendre la construcció del ‘macroabocador’ de Llanera de Ranes.
L’assemblea celebrada aquest dimarts a la Casa de Cultura de Xàtiva ha aprovat per majoria de demanar la suspensió dels tràmits de la construcció amb la finalitat de buscar ‘un consens més ampli en la gestió dels residus de les cinc comarques’, segons ha informat aquesta entitat en un comunicat.
Amb aquesta mesura, s’obre ara el termini per impulsar ‘un procés participatiu i de consens’ per dissenyar el nou mapa d’instal·lacions de tractament. La suspensió, impulsada pel president del COR i batle de Xàtiva, Roger Cerdà (PSPV-PSOE), suposa ‘posar fi a una polèmica construcció que havia generat una forta contestació social’, ha destacat.
Cerdà també ha exposat que el COR ‘ha de caminar cap a un model mediambientalment més sostenible i respectuós amb l’entorn’, fet que suposa que ‘les plantes de tractament han de tenir unes dimensions més reduïdes i la localització estratègiques i consensuades entre tots’. Aquest nou esquema de gestió acordat pel consorci, la Conselleria de Medi Ambient i la Diputació de València passa ara per la creació de microplantes de tractament. Per això, a més de la decisió de no construir la instal·lació de Llanera de Ranes, l’ens ha deixat sobre la taula el nou model que havia plantejat el president del COR, una de les quals podria ser la de Bufali.
De moment, però, l’assemblea ha decidit de no pronunciar-se sobre cap ubicació concreta. Amb l’acord en la reunió del COR, els batles obren ara els terminis per impulsar ‘un procés participatiu i de consens’ per dissenyar el nou mapa d’instal·lacions de tractament. D’aquesta manera, els municipis de les cinc comarques podran presentar les seues propostes, que es preveu que puguen estar definides a final d’enguany.
Un abocador i una política de residus molt contestats
L’oposició al abocador de Llanera de Ranes ‘es va fer palesa a través de milers d’al·legacions al projecte, manifestacions populars, mocions en els plens de molts dels municipis afectats i molts altres actes de protesta’, ha recordat Roger Cerdà, qui ha afegit que el conflicte ha arribat tamé als tribunals de justícia, ‘donant com a resultat desenes de recursos administratius, contenciosos-administratius i fins i tot penals’.
En l’actualitat, el COR es troba en fase d’instrucció d’una demanda penal contra l’anterior president, Vicente Parra (PP), precisament pel contracte d’adjudicació per a la construcció de la planta de Llanera.
‘La complicada gestió ha afectat de forma sensible la dinàmica de les administracions afectades i les seues arques en haver d’afrontar aquests processos’, ha destacat, i ha agregat que ‘el malestar va augmentar quan en posar-se en marxa el període transitori, la comarca de la Vall d’Albaida es va veure obligada a dipositar els seus residus en la planta de transferència de Ròtova’.
Aquesta situació ‘trencava l’aspiració històrica de la Vall d’Albaida de gestionar de forma autònoma i mediambientalment sostenible els seus residus mitjançant la seua pròpia planta de valorització i d’eliminació’, ha manifestat. ‘Anys després de conflictes judicials, plets, manifestacions populars i rebuig polític i social, la Mancomunitat de la Vall d’Albaida no ha vist satisfetes les seues aspiracions’.
El president Roger Cerdà ha exposat en l’assemblea que el COR disposa d’un informe tècnic i jurídic que avala la decisió de suspendre la planta de Llanera. En l’informe es remarca que des de 2015, a més de la conflictivitat social se suma la posició contrària del nou Ajuntament de Llanera de Ranes.
D’aquesta manera, la corporació de Llanera que hauria d’expropiar dels terrenys per construir la planta es converteix en opositor a la instal·lació. L’informe també afegeix la ‘falta de consens tècnic’ en diferents fases del procés que ha suposat diverses modificacions en el contracte original.
Canvi en el concurs per triar gerent
En un altre dels punts de l’assemblea, l’ens que gestiona ha suprimit el requisit de les titulacions i el de l’edat de les bases del concurs per escollir gerent després de les al·legacions de tres col·legis professionals, que han dilatat el procés. El procés torna així a l’inici i els aspirants tindran 15 dies per presentar la documentació a partir de la publicació de la nova convocatòria en el Butlletí Oficial de la Província.
