El control social franquista i les colònies escolars de guerra, protagonistes de les jornades de Memòria Històrica

Una exposició de fotografies i escrits sobre la repressió i el control social del franquisme, i la projecció del documentari ‘Espais de pau en temps de guerra’, formen la programació de les jornades de Memòria Històrica que se celebraran la setmana que ve a la capita de la Vall d’Albaida.

Organitzades per la Comissió de la Memòria Històrica d’Ontinyent, les jornades començaran dimecres 11 d’abril a les 9.30 amb la ruta guiada ‘Els espais de la memòria democràtica d’Ontinyent’, amb places limitades que s’han de reservar als telèfons 674753038 i 2918222. També dimecres, a les 19.30, s’inaugurarà l’exposició ‘No tindreu pau després de la guerra’, produïda per la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, instal·lada a la sala Gomis. L’exposició il·lustra amb fotografies i escrits els efectes de la repressió i el control social exercits per la dictadura franquista sobre el conjunt de la societat valenciana, no sols durant la postguerra, sinó també durant tota la dictadura.

Un dels seus objectius és ‘fer arribar a la societat valenciana la importància de mantenir la memòria i de conèixer la magnitud de la repressió franquista i la seua incidència en les localitats i comarques de la província’, segons va assegurar la diputada de l’àrea, Rosa Pérez Garijo, quan es va inaugurar el mes de febrer passat a la Universitat de València.

La segona jornada serà l’endemà dijous dia 12, quan es projectarà a les 12.00, a l’Aula Magna del Campus d’Ontinyent, el documentari ‘Espais de pau en temps de guerra’, amb la participació del director del film, Jaume Bayarri, i de la professora de la Universitat de València, Carmen Agulló. El treball audiovisual en què també ha col·laborat l’investigador ontinyentí Joan J. Torró, es basa en el llibre ‘República, Guerra Civil i Educació’, de Vicent Torregrosa, per repassar la vida en les colònies escolars creades al voltant de Xàtiva, com les que hi hagué a Bellús, el més important de tota la zona, o el propi col·legi de cecs traslladat a Ontinyent des de Madrid, una alumna del qual apareix entrevistada en el film.

Les colònies escolars acolliren xiquets refugiats provinents de zones de combat en la guerra, i servien fer oferir-los seguretat i ensenyament per formar-los com a ciutadans de la República.