07.06.2016 - 21:05
|
Actualització: 07.06.2016 - 23:05
El periodista Juan Lagardera publicà el 29 de maig passat al diari Levante l’article ’El colapso de Barcelona’. En aquest text, el Sr. Lagardera denunciava un fet lamentable més propi d’un Estat bananer que d’un Estat europeu: l’Euromed continua ‘tardando 3 horas y pico’ per fer el trajecte entre la capital del País Valencià i la capital de Catalunya. I ho sé de primera mà, ja que el 14 d’abril, amb el P. Massot,vaig fer aquest trajecte: eixíem de Barcelona a les dues de la vesprada i arribàvem a València a vora les cinc i mitja.
Som molts els qui hem denunciat l’infrafinançament que pateix el País Valencià. Un mal finançament d’anys i més anys, reconegut fins i tot pel PP i també pel PSOE, tot i que cap d’aquests dos partits polítics, quan han governat l’Estat, no han fet res per tal de millorar l’economia dels valencians.
Només amb unes dades recents del greuge comparatiu que patim els valencians en relació als espanyols es demostra aquest mal finançament, que provoca l’asfíxia de les finances valencianes. En infraestructures, els valencians rebem 412 milions d’euros menys que la mitjana de l’Estat. En finançament, 1.938 milions menys que la mitjana de les comunitats autònomes. En protecció social, 1.926 milions menys que la mitjana espanyola. En ensenyament, 8 milions menys que la despesa en relació a la mitjana espanyola. En sanitat, 81 milions menys també que la mitjana espanyola, així com en habitatge i urbanisme (17 milions menys) i en cultura i esport (23 milions menys).
Amb tot això no és gens estrany que el Corredor Mediterrani vaja tan lentament, malgrat les promeses dels dos grans partits. I també ‘gràcies’ a les incoherències d’aquests dos grans partits. Del PP, ja se sap, perquè per a aquest partit el Corredor Mediterrani no és prioritari. Però també el PSOE té part de culpa, ja que els mateixos diputats del PSOE valencià (i cal recordar-ho) van votar donar suport en el Congrés a una moció a favor del Corredor Central (El País 19 de juliol de 2012).
És per això que molt encertadament el Sr. Josep Vicent Boira, el passat dia 3, deia que ‘els retards en el Corredor Mediterrani estan creant un humà nou, entre el flâneur resignat i el viatger emprenyat’, realitat que he comprovat en els meus viatges de Barcelona a València. Per la seua banda, el Sr. Álvaro Nadal, cap de l’oficina econòmica del Sr. Rajoy, contraposava d’una manera demagògica el Corredor Mediterrani a les pensions. I sense cap mena de pudor, deia: ‘No bajaremos pensiones para hacer el Corredor Mediterraneo’.
Algú entén que entre Vandellòs i Tarragona, en ple segle XXI, només hi haja una via única? O que de les sis ciutats principals de l’Estat, totes amb Alta Velocitat, només no n’hi haja Alta Velocitat entre València i Saragossa i entre València i Barcelona?
Algú pot entendre que de Barcelona a Múrcia, passant per Madrid, es tarde només 43 minuts més que de Barcelona a Múrcia passant per València? De Barcelona ix un tren a les 9 del matí i després de fer transbordament a Madrid, arriba a Múrcia a les 16,43. Mentre que un Talgo que ix de Barcelona a les 12 del migdia, arriba a Múrcia, passant per València, a les 18,59, amb molts menys quilòmetres que el trajecte Barcelona-Madrid-Múrcia. L’Espanya radial!
Són diversos els fronts econòmics i socials, tant a Catalunya com al País Valencià, que reclamen el Corredor Mediterrani, a causa de la lentitud (i desinterès) del Govern Central a posar-lo i en marxa i a les deficiències connexions ferroviàries entre Alacant i Barcelona. I mentrestant, des del Ministeri de Foment s’adverteix que el Corredor Mediterrani ‘no és per demà’. Així s’expressava fa uns dies el Sr. Julio Gómez-Pomar, Secretari d’Estat d’Infraestructures del Ministeri de Foment, quan digué que ‘aquesta estructura és estratègica, però no és per demà’. El Sr. Gómez-Pomar va justificar la falta d’urgència del Corredor Mediterrani, explicant que el parc ferroviari espanyol no està preparat per circular per vies d’ample europeu, cosa que ja sabem i patim. I per això per fer el trajecte València-Barcelona, cal armar-se de paciència i de valor. I pel contrari, tenim AVE amb pocs viatgers i per això mateix, totalment deficitaris. O trajectes de Barcelona a Múrcia, que proporcionalment tarden molt més passant per València que passant per Madrid. Algú entén aquest desficaci?
