29.06.2018 - 22:05
Hui 30 de juny s’acompleixen 50 anys de la proclamació del ‘Credo del papa Pau VI’, redactat en gran part (a partir, evidentment, del text de Nicea), pel filòsof francès Jacques Maritain.
Del 22 de febrer de 1967 al 30 de juny de 1968, l’Església, per desig del papa Montini, celebrà l’Any de la Fe per tal de recordar els sants Pere i Pau, amb motiu del XIX centenari del martiri d’aquests apòstols. Aquell Any Sant va concloure el 30 de juny de 1968, hui fa 50 anys, amb la proclamació del ‘Credo del Poble de Déu’, que recollia el text del Concili de Nicea, amb uns complements.
El 12 de gener de 1967, el cardenal i teòleg suís Charles Journet escriví una carta a Maritain per comunicar-li que aviat es reuniria amb el papa Pau VI. El filòsof francès respongué al cardenal que tenia una idea a proposar-li: ‘Que el papa redacte una professió de fe completa i detallada, en la qual s’explicite tot el que conté el Símbol de Nicea. Aquesta seria en la història de l’Església, la professió de fe de Pau VI.’
El cardenal Journet, sense que ho sabera Maritain, ensenyà al papa una fotocòpia de la carta que li havia escrit el filòsof francès proposant-li aquesta idea de la redacció del Credo.
El 14 de desembre del mateix any 1967, Pau VI rebé de nou el cardenal Journet, qui li va presentar una altra vegada la idea de Maritain sobre la redacció d’un Credo. El papa Montini comentà al cardenal que al final del Concili Vaticà II ja li havien aconsellat de promulgar un nou Símbol de la Fe, i que el papa havia demanat al teòleg francès Yves Congar que preparara un text, que finalment quedà arxivat. Va ser aleshores quan Montini digué al cardenal Journet: ‘Prepareu-me vosaltres un esquema del que penseu que haja de ser fet’. Journet passà a Maritain aquest encàrrec del papa i el filòsof, a l’inici de 1968, a París, redactà un text que passà al cardenal i aquest, de nou, al papa.
De fet, l’escrit de Mariatin volia ser només un esborrany per ajudar el cardenal Journet a redactar un text complet. Però el cardenal envià al papa el Credo de Maritain, sense cap afegitó. Cal recordar que els anys cinquanta, el filòsof Maritain va estar a punt de ser condemnat pel Sant Ofici pel seu pensament filosòfic, sospitós de ‘naturalisme integral’. Si la condemna no va prosperar, va ser en bona part per la defensa que Montini (en aquell moment Substitut de la Secretaria d’Estat) va fer de Maritain.
Així les coses, el 6 d’abril arribà a Roma una carta del teòleg Benoit Duroux, consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, elogiant el text del Credo de Maritain. D’aquesta manera, el 30 de juny de 1968, hui fa 50 anys, el papa Pau VI pronuncià solemnement a la plaça de Sant Pere el Credo del Poble de Déu, basat fonamentalment en el text que havia escrit Maritain i amb unes poques variacions.
El Credo de Pau VI, que proclama la fe en la Santa Trinitat i desenrotlla el Símbol de Nicea, comença proclamant la fe en un sol Déu, ‘Creador de les coses visibles i de les coses invisibles i també Creador, en cada home, de l’ànima espiritual i immortal’. Aquest Déu, que ‘és amor’, engendrà el Fill, ‘pel qual han estat fetes totes les coses’ i que ‘habità entre nosaltres ple de gràcia i de veritat’. És Jesús qui ‘anuncià i fundà el Regne de Déu’ i qui ‘ens donà el seu manament nou’, ensenyant-nos ‘el camí de les benaurances evangèliques’. Jesús, com a ‘Anyell de Déu que lleva els pecats del món, morí per nosaltres i ressuscità pel seu propi poder al tercer dia’. També proclama la Mare de Déu com a ‘nova Eva’ i per això mateix ha esdevingut ‘Mare de l’Església’.
El Credo, a més, afirma que l’Esperit Sant ‘il·lumina, vivifica, protegeix i regeix l’Església’. Aquest text, que confessa ‘un sol baptisme instituït per Jesucrist per al perdó dels pecats’, proclama la fe en ‘l’Església edificada per Jesucrist sobre la pedra que és Pere’. Una Església que és ‘el cos místic de Crist, Poble de Déu que pelegrina ací a la terra’. El Credo de Pau VI, que afirma que també ‘fora de l’estructura de l’Església es troben molts elements de santificació i de veritat’, destaca que ‘la missa és realment el sacrifici del Calvari’.
El Credo de Pau VI ens recorda el comentari del Credo de mossèn Josep M. Rovira Belloso, qui es va morir el dia 16 de juny passat, on aquest teòleg professava la fe que ‘dóna lloc a l’esperança plena de vida eterna i a la caritat eficaç i universal’. I també, aquest Credo del Vaticà II ens recorda el text del P. José M. Díez Alegría, ‘El Credo que dóna sentit a la meua vida.’
El Credo de Pau VI, del qual hui commemorem els 50 anys de la seua proclamació, va ser com el símbol del Concili Vaticà II, reunit de 1962 a 1965, en el nom de la Santa Trinitat per portar l’Evangeli a tot el món.
