El crucifix, la Bíblia i els Drets Humans

Dissabte 2 de juny el Sr. Pedro Sánchez, nou president del govern de l’Estat, va prometre el càrrec davant del rei espanyol. Com han destacat diversos mitjans de comunicació, és el primer president del govern de la democràcia recuperada que el promet sense tindre al davant el crucifix i la Bíblia. Només la constitució espanyola. El mateix va passar amb el Sr. Ximo Puig, Molt Honorable President de la Generalitat del País Valencià, ara fa tres anys.

Per això són diversos els periodistes que han desaprovat aquest gest, alhora que s’han esquinçat les vestidures pel fet que no hi haguera a la taula, juntament amb la constitució, el crucifix i la Bíblia, com sí que va passar en els juraments o promeses de tots els presidents de l’etapa democràcia actual, des d’Adolfo Suárez a Mariano Rajoy, passant per Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, Jose M. Aznar o José Luis Rodríguez Zapatero. I és que l’Estat espanyol, com a aconfessional, no té cap religió com a oficial.

És veritat que el crucifix és un signe de l’amor immens del Déu fet home, que donà la vida per nosaltres. I que la Bíblia ens revela també l’amor de Déu a la humanitat, alhora que denuncia la mentida, el frau i les injustícies.

Però, de què ha servit que els polítics hagen jurat o promès el seu càrrec davant la Bíblia i el crucifix, quan després no han actuat amb rectitud? Què han fet tres dels cinc presidents del País Valencià (tots ells del mateix partit) que malgrat jurar el seu càrrec sobre la Bíblia i la presència al seu davant del crucifix, n’hi ha dos que han estat investigats i l’altre ha estat empresonat? Per no parlar de qui va ser presidenta de les Corts Valencianes, la Sra. Milagrosa Martínez, també en la presó, i del conseller Rafael Blasco, internat en un centre penitenciari .

El jurament o la promesa davant la constitució (en presència o no del crucifix i de la Bíblia) obliga els polítics a actuar amb honradesa, amb sol·licitud pels més fràgils de la societat i en defensa dels Drets Humans. En el cas del govern de l’Estat, si els presidents i els seus ministres prometien el càrrec davant la Bíblia, com és que després han actuat vulnerant els Drets Humans? Només una mostra: la llei de la sanitat universal, també per als immigrants sense papers, aprovada pel govern valencià i pel català. Com és que aquesta llei ha estat recorreguda pel govern del Sr. Rajoy? O la llei mordassa, que vulnera i reprimeix les llibertats públiques. O la judicialització de la política. O l’incompliment per part del govern del Sr. Rajoy de l’acord amb la UE per acollir refugiats. O la repressió de l’1 d’octubre.

La presència del crucifix i de la Bíblia, en els juraments o promeses de molts polítics, ha estat una burla a eixos símbols, ja que els qui prometien posant Déu com a testimoni han vulnerat els Drets Humans. Prometre o jurar el seu càrrec davant el crucifix i la Bíblia no ha evitat que molts d’aquests polítics hagen traït el que el crucifix i la Bíblia representen: l’atenció i la sol·licitud per les persones més fràgils de la societat i la defensa de la justícia i de la llibertat.

També la presència massiva de polítics valencians (condemnats o investigats) a la processó del Corpus o de la Mare de Déu dels Desemparats, a la romeria de la Magdalena o de la Santa Faç, no ha significat per a aquestes persones cap compromís amb la defensa dels immigrants, els malalts dependents o els refugiats.

Per això, els qui ara s’escandalitzen i acusen el Sr. Pedro Sánchez (i abans el Sr. Ximo Puig) de deixar de banda la Bíblia i el crucifix en la seua promesa de president del govern de l’Estat, són els mateixos que juraven o prometien el càrrec amb aquests símbols religiosos, però després menyspreaven els hòmens i les dones que haurien d’haver emparat i protegit.

És millor que no hi haja símbols religiosos en la promesa d’un càrrec i que els polítics siguen honrats, que no que prometen o juren el càrrec amb la Bíblia i el crucifix i després vulneren els Drets Humans i es burlen dels ciutadans.