El decàleg, una dècada després

Editorial. Revista El Llombo. Núm. 89. Primavera 2016

Fa onze anys, l’Associació de Veïns el Llombo va elaborar i publicar un decàleg que, si bé no era excessivament exhaustiu, sí que pretenia traçar les ratlles mestres dels problemes amb els quals havia d’afrontar la nostra entitat en el dia a dia.

Ara, més d’una dècada després, creiem que és el moment oportú per repassar què s’ha complit del decàleg, què s’ha quedat desfasat, què segueix pendent, i quins són els problemes que els pas del temps ha portat de nous.

En les pàgines de la quatre a la nou el lector trobarà el reportatge. No obstant això, volem centrar-nos en una série de punts. Com és l’alt incompliment dels principis anotats al seu dia. Sent generosos, solament s’ha complit un escàs 30% del que demanàvem, quedant per fer obres tan necessàries com la rotonda d’accés directe a l’avinguda del Comte de Torrefiel des de la ronda de circumval·lació o l’hospital, en el que va ser el tret d’eixida per reclamar la infraestructura sanitària. Perquè vam ser els primers a reclamar-la.

Fer el 30% de les coses –repetim: sent generosos– en més d’una dècada és altament depriment i desil·lusionador. Sobretot, perquè no demanàvem res que no tinguera sentit o trellat i no com la infinitat de coses que hem vist fer que no tenien ni l’un ni l’altre. A aquest pas, aconseguir un Ontinyent i un barri millor és una tasca de generacions.

No estem satisfets. Perquè vam ser els primers a demanar l’hospital comarcal de nova planta, però en no haver-se fet, som els primers decebuts. No n’hi ha res, i una demanda desatesa és una realitat frustrant, sobretot quan han passat més de deu anys i és un servei peremptori. L’absència del centre hospitalari ens col·loca com a valencians de segona categoria.

Sabem que els assumptes de l’Administració han de suportar un grau de burocràcia considerable, cosa que fa alentir la resolució dels casos. Però, solament això? També cal parlar de la incompetència política municipal i, especialment, de la mala gestió dels responsables polítics a nivell autonòmic. La forma en què han balafiat els diners de tothom i, ara, no hi ha pressupost per fer les coses necessàries ens provoca vergonya aliena, ens indigna, ens irrita i exaspera i ens fa maleir els gestors públics populars que hem tingut.

En l’últim punt del decàleg parlàvem de la tasca cultural que havia mamprés el Llombo i el camí a seguir. Hem de dir que aquest punt sí que s’ha complit escrupolosament. L’aposta cultural de l’Associació de Veïns el Llombo sí que s’ha vist realitzada tot i passar aquests anys difícils i sense a penes pressupost. És una realitat que a hores d’ara hi haja una série d’exposicions al local social el Llombo, que apareguen a l’any un nombre de llibres destacable, que la revista tinga una continuïtat i una millora constant i evident, i que les presentacions gaudisquen del favor del públic. Tot, amb una quantitat de diners tan irrisòria que a qualsevol gestor públic el deixaria bocabadat. Per això no comprenem la renúncia de l’Ajuntament d’Ontinyent que, tot i tenint un Servei de Publicacions consolidat, l’ha deixat caure apartant-lo de la seua agenda. Evidentment, no és per diners.