‘El dia que les ceres de colors van dir prou’, de Drew Dayewalt

Tal i com venim fent des d’edicions anteriors, optem pel llibre il·lustrat, sense etiquetes. Perquè pense que moltes vegades ens arriba més endins als adults que no als menuts. Poques són les vegades que llig contes mentre estic catalogant, però de tant en tant no ho puc evitar. Hi ha ocasions que quan fulleges et quedes realment atrapada, sents una connexió especial amb l’autor i et submergeixes en la lectura.

Això és em va passar quan va arribar a les meues mans ‘El dia que les ceres de colors van dir prou’, de Drew Dayewalt, amb el segell inconfusible de l’il·lustrador i autor Oliver Jeffers. En aquesta ocasió Daywalt aconsegueix amb el text la mateixa màgia que envolta els llibres de Jeffers, i el primer sorprés és el protagonista d’aquesta història, Duncan.

Resulta que Duncan, quan mira de traure les ceres de colors per a pintar un dibuix a l’escola, es troba la caixa buida i un munt de cartes amb el seu nom. Una a una, totes les ceres li expliquen el seu descontentament amb la manera d’utilitzar-les: la cera roja està cansada de ser la que més treballa, la blanca creu que li fan el buit, la negra pateix una crisis d’identitat, la beix frustrada perquè la confonen amb el color marró clar, la taronja i la groga no paren de discutir… i a mesura que passes les pàgines, la lectura et desperta l’interés per saber què diran els altres colors i què farà Duncan per solucionar aquest enrenou.

A banda de l’argument d’aquesta història narrada pels colors, el que t’atrapa és com presenta cada pàgina. Com combina a mode de collage el paper de carta i la il·lustració, aparentment infantil, però amb una gran expressivitat, ple de detalls, on el text i la imatge es fonen convertint-se en una experiència visual. Supose que és el que devien pensar els lectors nord-americans, ja que el llibre va estar 73 setmanes com a conte més venut, segons el New York Times.

El tàndem Daywalt-Jeffers torna amb la seqüela ‘El dia que les ceres de colors van tornar a casa’ repetint l’èxit del primer, fins i tot m’atreviria a dir que és millor, amb més humor. De fet, ha estat elegit millor llibre de l’any per Goodreads, Wall Street Journal i Publishers Weekly.

Espere que després de llegir aquesta ressenya us haja despertat la curiositat, almenys de descobrir Oliver Jeffers. Perquè aquest autor i il·lustrador irlandés resident als Estats Units s’ha convertit en un dels referents de la literatura infantil. Es va donar a conéixer amb ‘Cómo atrapar una estrella’, editat per l’editorial Fondo de Cultura Económica, seguit d’altres èxits com ‘L’Ant és meu’, ‘L’increïble nen menjallibres’, ‘Atrapat’, ‘El cor i la botella’, o ‘Els huguis en el jersei nou’, tots publicats per l’editorial Andana.