El diàleg Sánchez-Torra, potser després d’eleccions

No cal que presidents d’altres estats, organitzacions internacionals, parlamentaris de diferents partits polítics d’arreu d’Europa, dirigents sindicals, representants empresarials… demanen que s’acabe la violència policíaca i que s’enceten les necessàries converses per a acabar amb un problema polític entre l’estat espanyol i el govern català. Però és ben sabut que mentre no passen les eleccions del 10N, Sánchez no estarà d’acord a parlar, si és que hi estarà algun dia. Encara que telefone inútilment Torra a Sànchez tantes voltes com vulga i que demane Sánchez a Torra que jure per déu que condemna la violència, cosa que ja va fer el president català el dimecres 16 d’octubre. Mentrestant, seguiran les protestes al carrer, la gran majoria pacífiques, com la que es va fer a migdia del diumenge dia 20 a Tortosa pels carrers més amples i en què vam participar sense que es presentara cap Mosso d’Esquadra ni cap policia de l’estat per a trencar la pau de la meua família i de totes les altres. Lo meu nét català va anar cantant quasi tot el camí la mar de content.

Les històries de por i de violències que conta i exagera certa premsa, o es veuen ben sovint per alguna televisió, només van passar a les grans ciutats catalanes, i protagonitzades per gent jove enrabiada per la sentència del procés, gent tan enrabiada com els majors, però amb més energia que els grans. Una sentència calculada per a ser publicada en temps d’eleccions i així fer guanyar més vots a Sánchez, cap suprem de la policia de les porres esclafa-catalans i dels jutges obedients del Tribunal Suprem.

No hi ha res com anar a conèixer de prop com són i com es comporten els nostres cosins-germans de més enllà de lo riu Sénia per a comprendre millor com és de ferma la seua determinació d’aconseguir una independència que no sé quan podran guanyar, però segur que una marxa enrere no estan gens decidits a fer.