El Diània és més que música

Dijous Sant, poc després de dinar, la capital de la Vall d’Albaida s’omplia de joves procedents, sobretot, de les Comarques Centrals valencianes. Primeres tendes de campanya montades, primeres rialles, primeres cançons… Ontinyent començava a bollir amb la tercera edició del Festival Diània.

El Diània va camí de convertir-se en el festival de referència per a les Pasqües de les comarques centrals, del territori diànic. Enguany l’ha organitzat Sinergies Serveis Culturals, amb l’ajuda de l’Ajuntament d’Ontinyent i la col·laboració de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, la Diputació de València i més entitats i associacions.

Sinergies Serveis Culturals és una cooperativa cultural que naix en el cercle dels Joves Meruts. Àngel Cambra, Adrià Llin i Casimir Romero van proposar a l’assemblea de l’entitat de joves d’organitzar aquesta edició a través d’una empresa cooperativa de treball social, ‘que servirà en un futur per a gestionar altres esdeveniments’, assegura Àngel Cambra. S’estrenen amb aquest festival, però tenen previst de seguir endavant amb aquest projecte, no sols a través de la música sinó també d’altres àmbits culturals.

Música i cultura

El Diània no és sols música, ha inclòs una variada oferta cultural per al voltant dels 3.500 assistents. Concerts, contacontes, monòleg, fira d’entitats, tallers de caire feminista… Una de les novetats d’aquest any ha estat la presència de bandes musicals procedents de diversos punts de tot l’Estat espanyol que no se solen veure als festivals valencians, com ara O’Funkillo, Narco i Rapsusklei & The Flow Fanatics.

El feminisme ha estat un eix central al Festival: ‘Diània és nom de dona’.  Les veus femenines han tingut una forta presència en els concerts, amb la participació de grups formats per dones o grups on hi tenen un gran pes, com és el cas de Mafalda, Xaluq o Esir. Però no sols han estat presents als concerts, les veus ‘morades’ s’han escoltat al llarg dels tres dies. Hem pogut gaudir d’un taller de Sororitat, contacontes, paradetes informatives i tallers a la fira d’entitats. Les Merudes també han estat presents al recinte principal durant els concerts.

Una altra de les novetats d’aquesta tercera edició ha estat l’escenari gratuït al Llombo, on hi van començar els concerts el mateix dijous, després de l’actuació d’Eugeni Alemany al Teatre Echegaray. La música començà de la mà del grup de punk rock ontinyentí Karma, seguit de Novus Ordo, que amb el seu primer treball ‘Marcados por la rabia’ van anar omplint el carrer on s’ubicava l’escenari amb ritmes rapcore. El de Novus Ordo va ser un dels concerts més multitudinaris del primer dia, amb col·laboracions incloses, com les de Bacora i Mafalda, i que va tancar el primer dia de concerts. La banda valenciana presentava el seu segon disc ‘La última vez que te escucho’, amb un públic nombrós que va entregar tota la seua energia en cada cançó. Mai Mai també van ser protagonistes aquesta primera nit aportant el toc indie al Festival.

Un dia intens

Divendres a les 11 del matí ja hi havia moviment en l’acampada, on molts dels joves assistents es preparaven per participar en els campionats esportius de futbet, raspall, bàsquet i vòlei que es van celebrar en el Poliesportiu Municipal. Quasi alhora es va celebrar la taula redona ‘TTIP i comarques centrals valencianes’ al CEIP Lluís Vives. Amb Adoración Guaman, autora del llibre ‘TTIP: el Asalto de las Multinacionales a la Democracia’, l’Assemblea contra la Planta de Residus Animals de la Pobla del Duc i l’Assemblea No a l’Alta Tensió, es va parlar de les repercussions que tindrà el tractat transnacional a les nostres comarques.

Després del dinar ens esperava un taller de Sororitat organitzat per les Joves Merudes sota el lema ‘Diània és nom de dona’ on s’hi va reflexionar al voltant de la comunicació i organització de les dones per fer front a activitats de caire feminista. Mentre la batucada Tiakatú, formada per dones, amenitzava l’acampada, col·lectius de les comarques centrals, malabaristes i tallers artesanals van tenir un espai al parc del Llombo en la Fira d’Entitats a partir de les 17.00, just abans de començar els concerts gratuïts del divendres. Les joves d’Esir i Xaluq van iniciar aquest segon dia amb les seues actuacions a l’escenari del Llombo.

L’escenari Diània obria les portes poc abans de les 10 de la nit amb l’actuació de la banda ontinyentina Zerokoma. Un grup molt jove –el més menut toca la batería i té 14 anys– que no va defraudar un públic entregat. Un cop finalitzat, li tocava el torn a Inèrcia, un grup de rock alternatiu que va fer botar els presents durant tota l’hora que van estar damunt l’escenari. A les dotze de la nit fou el torn del funk més flamenc, i pujava  a l’escenari O’Funkillo, que amb els seus ‘Cuernos embrutecios’ va fer vibrar el Diània. La banda sevillana va comptar amb una col·laboració especial: en una de les cançons més conegudes, ‘A shuparla’, pujà a l’escenari el fill del cantant, Andreas Lutz. El penúltim dia arribava al final amb l’actuació del grup català Els Catarres, un dels plats forts d’aquesta edició que no va decebre amb els seu pop folk. La nit acabà amb el Dj Plan B, que va aconseguir que el públic no abandonara el recinte fins l’últim moment.

Arriba el final

L’últim dia del Diània començava amb les finals dels campionats esportius. A migdia, a l’escenari del Llombo actuava la contacontes Eugenia Manzanera amb el seu espectacle ‘No me comas y punto’. Acabat el conte, era l’hora de dinar a les Paelles Populars organitzades pel Consell Local de Joventut d’Ontinyent. El bon ambient era present a tota la zona on es van guisar i menjar les paelles, amenitzada pels gallecs La Fanfarria Taquikardia, una txaranga que mescla klezmer, gypsy i música blacànica i que va fer ballar amb el mos a la boca.

Els últims concerts a l’escenari del Llombo van anar a càrrec del grup de Pego Entreparèntesi, que aposten pel hip-hop valencià amb el seu primer treball ‘Funambulisme’. The Dance Crashers tancaren aquest escenari amb versions d’ska clàssic, jazz i reggae, entre més estils. A les 20.00 obria les portes l’escenari Diània amb El Diluvi,

que ompliren el recinte de folk provinent de les terres del sud amb el seu tercer treball ‘Alegria’. VadeBo, amb les seues lletres optimistes i les seues mescles de ritmes, seguia amb la festa presentant en primícia part del seu segon disc, ‘Actitud’, que es publicarà aquest abril. Un poc passades les 10 de la nit, Rapsusklei & The Flow Fanatics posaven el toc flow al festival amb el seu particular estil, que s’ha batejat com a ‘rap amb banda’. Directament des de la ciutat del Guadalquivir aterrava al Diània el grup Narco per fer-lo vibrar amb un potent directe.

El penúltim concert arribava amb Aspencat. La banda valenciana, que ja va participar en la primera edició del festival tornava per presentar el seu últim treball, ‘Tot és ara’, amb lletres carregades de ganes de lluita que van aconseguir que el públic no baixara el puny. La tercera edició del Festival Diània finalitzà amb el so del metall del ontinyentins La Trocamba Matanusca, que feren ballar i botar els assitents fins l’úlitm segon.

Tres dies intensos carregats de música, cultura i bon ambient en què l’Ajuntament d’Ontinyent n’ha destacat ‘l’absència d’incidents destacables’. El Diània, així com tots els festivals de música valenciana, esdevenen un lloc d’encontre i descobriment. Com assegura Àngel Cambra, un dels organitzadors, aquests festivals ‘des de fa uns anys fins ara, han servit per posar les bases per a la consolidació d’un bon grapat de grups valencians i d’un sector de públic més o menys ampli’. Es pot comprovar en l’augment del nombre d’aquest tipus de cites musicals i en l’increment de diferents grups i estils dins del panorama musical valencià. ‘Hem d’emprendre una nova etapa, els organitzadors i promotors hem de ser conscients que aquests esdeveniments són plataforma per fer conéixer nous grups a un públic jove i han de servir per ampliar el ventall i que no acabe estancant-se’, explica Cambra. Seguir avançant per seguir fent música, fent cultura i país.