09.02.2017 - 22:09
|
Actualització: 09.02.2017 - 23:09
Aquest divendres 10 de febrer es projecta al Centre Cultural Caixa Ontinyent, a les 20.00 el documentari ‘L’any deu: l’emigració de la Vall d’Albaida a l’Argentina’, una aproximació al moment històric en què molts habitants de la comarca hagueren d’emigrar a causa de la plaga de la fil·loxera, que arrasà el cultiu de la vinya i abocà a la misèria una gran part de la població. La Vall d’Albaida patí de manera dramàtica aquella crisi, tant que ha deixat en la memòria col·lectiva el record de ‘l’any deu’ com a sinònim de desgràcia.
Prenent aquesta expressió, el documentalista Lluís Pérez, el músic Josep Mira i el guionista Casimir Romero van realitzar el documentari, on es recorda aquell moviment migratori cap a Barcelona, Occitània, Alger, i sobretot a l’Argentina. Per a aquest treball es van fer entrevistes a descendents dels valldalbaidins que decidiren anar-se’n a l’Argentina, i es visità el Centre Valencià de Rosario. També s’hi recull informació recopilada a través d’especialistes en història, literatura, biologia i botànica, i art.
Es calcula que prop del 30% de la població es va veure obligada a buscar faena fora de la comarca, i l’Argentina es convertí en un dels països que acollí més emigrants. El país americà s’havia fet un territori exportador de productes agrícoles després de la colonització de la Pampa i la Patagònia en l’anomenada ‘guerra contra el indio’, que significà la massacre dels pobles mapatxe i tehuelxe. Dels valldalbaidins que anaren fins l’Argentina, la majoria es quedaren a Buenos Aires treballant en el sector serveis. Uns altres arribaren a Rosario i Córdoba i trobaren faena en l’agroindústria i, uns quants, es guanyaren la vida en les vinyes de les províncies de Mendoza i San Juan.
‘L’any deu: l’emigració de la Vall d’Albaida a l’Argentina’ compta amb el patrocini de l’Associació de Veïns El Llombo, i amb la col·laboració de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, el cine club Utiye, i els cellers Tomàs Torres, Terres dels Alforins i el Mas l’Arboleda.