El Domund

Aquest diumenge 18 d’octubre, l’Església celebra la Jornada Mundial de les Missions, l’anomenat col·loquialment diumenge del Domund, un dia per a motivar i conscienciar els cristians en la tasca missionera de l’Església.

En el missatge d’enguany, i amb motiu d’aquesta Jornada Mundial de les Missions, el papa Francesc ens recorda la situació que ara vivim, marcada ‘pels patiments i desafiaments causats per la pandèmia de la covid-19’.

Enguany el camí missioner de tota l’Església ‘continua a la llum de la paraula que trobem en el relat de la vocació del profeta Isaïes: Ací em teniu, envieu-m’hi (Is 6:8)’. Com ens diu el papa, ‘aquesta crida ve del cor de Déu, de la seua misericòrdia que interpel·la, tant l’Església com la humanitat en l’actual crisi mundial’.

En el seu missatge, fa memòria de les paraules que ens adreçà al principi de la pandèmia, en l’al·locució a la plaça de Sant Pere, el 27 de març d’enguany, quan el papa feia una reflexió de l’Evangeli que ens descriu Jesús enmig de la tempesta. I és que com ens deia, en una ‘barca on cabem tots’, estem cridats ‘a remar junts’, ja que també tots estem ‘necessitats de confortar-nos mútuament’. I és que és ben evident, com ens diu el papa, que ‘el dolor i la mort ens fan experimentar la nostra fragilitat humana’, com podem comprovar amb l’actual pandèmia.

En aquest Domund de 2020, ‘la crida a la missió, la invitació a eixir de nosaltres mateixos per amor de Déu i del proïsme, es presenta com una oportunitat per a compartir, servir i intercedir’. I és que ‘la missió que Déu confia a cadascun de nosaltres, ens fa passar del jo temerós i tancat, al jo retrobat i renovat pel do de si mateix’. Si ‘per amor als hòmens Déu va enviar el seu Fill Jesús’, que, com ens diu el papa, és ‘el Missioner del Pare’, també ara ens envia a nosaltres. I per això Déu, ‘amb el seu Esperit, que anima l’Església, ens fa deixebles de Crist i ens envia en missió al món, a tots els pobles’.

El papa Francesc ens diu que ‘en la missió d’anunciar l’Evangeli, et mous perquè l’Esperit t’empeny i et porta’. Així ho van experimentar tants i tants missioners valencians, com Alexandre Alapont que ha passat pràcticament la seua vida a Zimbàbue, o Vicent Estarlich i Juan Sanchis, que han estat uns anys de missioners a Xile, o Antoni Llidó, de Xàbia, assassinat per la dictadura de Pinochet pel seu compromís amb els pobres.

Els missioners han portat l’Evangeli al Tercer Món, i també recursos humans per ajudar la gent més necessitada d’aquests pobles, empobrits per un colonialisme immoral, que després d’espoliar els seus recursos naturals, els ha deixats en la més absoluta pobresa.

Encara hui, com ha fet sempre, i com ens diu el papa, ‘l’Església, sagrament universal de l’amor de Déu per al món, continua la missió de Jesús en la història i ens envia per tot arreu, perquè a través del nostre testimoni de fe i l’anunci de l’Evangeli, Déu continue manifestant el seu amor’.

En aquest Domund, el papa ens fa una pregunta clau: ‘Esteu disposats a ser enviats a qualsevol lloc per a donar testimoni de la nostra fe en Déu, per a proclamar l’Evangeli?’.

I és que, així com ‘la malaltia, el patiment, la por i l’aïllament ens interpel·len’, també ‘la pregària ens obri a les necessitats d’amor, dignitat i llibertat dels nostres germans, així com a la cura de tota la creació’.

Els missioners porten el missatge de l’Evangeli als països on no és conegut Jesús, o bé a aquells pobles on el cristianisme es troba en un estadi incipient. I és que la fe en Jesús de Natzaret és sempre un missatge d’alliberament i de llibertat, per ajudar i humanitzar les condicions de vida de les persones que més pateixen.

Amb el Domund, l’Església intenta pal·liar les necessitats dels més desvalguts i dels més pobres, per mitjà de projectes pastorals, socials, sanitaris i educatius, amb la creació de residències d’ancians, orfenats, menjadors per a persones necessitades, escoles i centres de formació agrària i d’ajuda a les dones.

Com diu el papa Francesc, ‘Déu continua cercant qui enviar al món i a cada poble, per a testimoniar el seu amor, la seua salvació del pecat i la mort, el seu alliberament del mal’.

És un dia per recordar i per pregar pels missioners, ja que amb la seua vida d’entrega al Senyor es donen del tot als més pobres, als quals mostren l’amor d’un Déu que és Pare i que estima tothom. D’aquesta manera, els qui deixen la terra pròpia per anar a països de missió, serveixen els malalts, els orfes, els xiquets, els abandonats per tothom.