22.11.2017 - 23:05
Quan s’han acomplert 110 anys del naixement del cardenal Tarancon, i en vigílies de commemorar el 25è aniversari de la seua mort, que se celebrarà el 2019, fa falta insistir, una vegada més, en la necessitat de dignificar el llegat del cardenal en un museu dedicat a la seua memòria. Precisament aquests dies a l’església de San Antón de Madrid, i gràcies a la tenacitat del P. Ángel García, fundador dels Missatgers de la Pau, s’està programant una sèrie d’actes en memòria del cardenal de la Transició. Crec que ja és hora que l’arxiu de Tarancon estiga a disposició dels historiadors en un museu, tal i com aquests importants documents es mereixen.
Va ser el 2 de març de 2010 quan arribava a Montserrat (gràcies a l’amabilitat de Juanjo Enrique-Tarancon, nebot del cardenal) una primera part de l’arxiu del cardenal Tarancon, concretament cinc grossos arxivadors amb 397 carpetes, amb l’objectiu de digitalitzar en el nostre monestir els documents d’aquest llegat tan important. I dos anys després, concretament el 29 de maig de 2012, tornava a Borriana aquesta part de l’arxiu, una vegada digitalitzat. Un dia abans, el 28 de maig, Juanjo Enrique-Tarancon, acompanyat de l’amic Jordi Bort i d’ Enrique Safont, regidor de cultura de Borriana, portava a Montserrat la segona remesa dels documents originals de l’arxiu del cardenal Tarancon, que també van ser digitalitzats i retornats a la seua ciutat natal. Aquests documents originals (alguns dels quals manuscrits) portats a Montserrat, i retornats a Borriana, formen part de l’important llegat del cardenal, que, amb una gran estima conservava el seu nebot Juanjo Enrique-Tarancon i que ara està dipositat a la parròquia de Maria Auxiliadora de la capital de la Plana Baixa.
Va ser precisament Juanjo Enrique-Tarancon qui, generosament, confià a Montserrat la digitalització dels documents, així com també el seu estudi i posterior difusió.
De l’estudi d’aquest arxiu es pot veure de seguida la gran importància d’aquests documents del cardenal. Tot l’arxiu té una gran rellevància històrica, fins al punt que ens ajuda a comprendre millor el procés que va viure l’Església post-conciliar i també el paper fonamental que Tarancon va tindre durant la Transició espanyola de la dictadura a la democràcia.
Els prop de 4.000 documents digitalitzats, que ara estan dipositats en la parròquia de Maria Auxiliadora de Borriana, juntament amb altres materials, haurien de ser objecte d’estudi i investigació per part dels historiadors, una vegada catalogats.
L’Arxiu del cardenal Tarancon hauria d’haver anat a l’edifici del Museu Tarancon, inaugurat fa ja massa anys a Borriana. Malgrat la generositat i la bona predisposició de l’Ajuntament per acollir aquest arxiu i també de Juanjo Enrique-Tarancon de cedir al museu tots els documents del cardenal, així com els ornaments litúrgics i d’altres objectes personals de Tarancon, finalment l’arxiu es troba a la parròquia de Maria Auxiliadora de Borriana, on els salesians l’han acollit plens d’alegria.
Sempre que he parlat amb Juanjo Enrique-Tarancon, el nebot del cardenal, ell m’ha manifestat el desig que el llegat del cardenal Tarancon es quede a Borriana. I finalment així és, gràcies como dic a la generositat del nebot del cardenal i a la disponibilitat dels salesians d’aquesta ciutat. Malgrat tot, crec que tant l’ajuntament de Borriana como la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, com també la Diputació de Castelló, haurien de posar fil a l’agulla per tal que el llegat del cardenal estiga al museu Tarancon. Estic segur que tant la diòcesis de Madrid como les de Toledo, Oviedo i Solsona farien mans i mànegues per poder albergar i ser la seu del llegat del cardenal Tarancon. L’arxiu del cardenal de la Transició mereix una seu perquè els investigadors puguen estudiar una part de la nostra història, tan decisiva per entendre el paper de l’Eglésia durant l’etapa de Tarancon al davant de les diòcesis de Solsona, Oviedo, Toledo i Madrid i també com a president de la Conferencia Episcopal Espanyola.
En els nombrosos documents que conformen l’arxiu del cardenal Tarancon, hi trobem des d’exercicis espirituals que ell feia, a pregons de Setmana Santa, la conferència al Club Siglo XXI de l’any 1978, cartes pastorals i altres conferències. També cal destacar les notes (amb la seua lletra tan característica) que Tarancon prenia durant les sessions del Concili Vaticà II.
L’arxiu conté, a més, els resums que feia el cardenal Tarancon de les entrevistes amb el papa Pau VI, Carrero Blanco, el príncep Juan Carlos o Abril Martorell entre més personatges decisius d’aquella època. Al llegat Tarancon té una gran importància històrica la correspondència de Tarancon amb Franco, Arias Navarro o el nunci Luigi Dadaglio.
El cardenal de Borriana va ser un home determinant en la renovació de l’Església espanyola i concretament en l’aplicació del Concili Vaticà II en un estat basat en el nacionalcatolicisme. Per això la catalogació i l’estudi d’aquest arxiu del cardenal Tarancon és un deure de justícia a la memòria del cardenal de la Transició i del Concili. Torne a insistir en la responsabilitat de l’ajuntament de Borriana, de la Conselleria de Cultura i de la Diputació de Castelló per trobar un espai que puga acollir el llegat del cardenal i així puga estar a disposició dels investigadors.
No podem permetre que l’arxiu Tarancon no tinga encara un museu en condicions que dignifique el llegat del cardenal. Sé que els salesians de la parròquia de Maria Auxiliadora de Borriana custodien amb el màxim afecte el llegat que el nebot del cardenal (cansat d’esperar un museu que mai no arribava) els el va confiar. Però pense que un arxiu tan important ha d’estar a disposició dels historiadors perquè puga ser consultat.
Espere que molt aviat aquest arxiu estiga en un museu tal i com es mereix el llegat de Tarancon. Ho devem a la memòria del cardenal com un acte d’homenatge a Vicent Enrique Tarancon. Per altra part crec que seria important crear la Fundació cardenal Tarancon, a partir de les diverses administracions del País Valencià i de la família del cardenal, una fundació que custodie i gestione el museu i alhora promoga la difusió i la publicació dels diversos documents del llegat del cardenal Tarancon. I és que com va dir Emili Marín, exdirector de la revista Saó, Tarancon ‘va ser el promotor de l’obertura de l’Església a Espanya”.
