El Lleó de Bocairent marca l’inici cronològic en l’exposició ‘Teníem tot al nostra favor’

L’Institut Valencià d’Art Modern i el Museu de Belles Arts de València acaben d’inaugurar l’exposició ‘Teníem tot al nostre favor’. És una mostra que sorgeix de la primera col·laboració entre ambdues entitats i recull obres que van del segle IV aC al XXI. Precisament el Lleó de Bocairent és la peça més antiga de l’exposició, que té com a objectiu generar un diàleg entre els artistes i mostrar com les creacions dels segles XX i XXI recuperen els gèneres clàssics de la pintura mitjançant la natura morta, el retrat i el paisatge.

L’exposició, que es pot veure al Museu de Belles Arts fins al 20 de gener, aplega un centenar d’obres, entre pintures i escultures, d’artistes com ara el pintor Joan de Joanes mort a Bocairent, a més de Joaquim Sorolla, Francesc Ribalta, Pablo Picasso, Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, entre més. El nom de l’exposició, ‘Ho teníem tot a favor nostre’, sorgeix de la citació escollida per Oldenburg i Van Bruggen per a l’exterior de la peça Bottle of notes, que obre la mostra. Aquestes paraules serveixen molt bé per a explicar el viatge que vol fer l’exposició, que cobreix un arc cronològic que comença a l’època ibèrica amb l’escultura descoberta a Bocairent en el segle XVIII, i culmina al segle XXI.

L’exposició discorre al llarg d’onze sales on es revisen els diversos gèneres per arribar a la conclusió que els autors, del segle IV aC al XXI, han continuat emprant els gèneres clàssics de la pintura: el retrat, el bodegó i el paisatge. Els organitzadors destaquen la presència de diverses obres que normalment no es poden veure juntes, com ara La Nit, d’Equip Realitat, al costat de quadres barrocs, la combinació entre els paisatges del Bosco i els de Rauschenberg, o com l’escultura Kopf der Judith, de Markus Lüpertz, es vincula amb els retrats de Sorolla.