El Manifest del Grup Cristià del Dissabte

Aquests dies (56 anys després del manifest de 1965 signat per més de 20.000 valencians), el Grup Cristià del Dissabte ha donat a conèixer un nou Manifest per a reivindicar el valencià a l’Església del País Valencià. Aquest Manifest demana als bisbes valencians un dret tan bàsic com poder celebrar la nostra fe en la nostra llengua.

Promogut pel Grup Cristià del Dissabte, el Manifest ens recorda que el 1756 l’arquebisbe de València Andrés Mayoral prohibí l’ús del valencià a l’Església i per això, des d’aleshores “no podem parlar amb Déu amb la llengua dels nostres pares”. Per això, “fa 265 anys d’una anomalia esquizofrènica que ens obliga a deixar la llengua per parlar amb Déu”.

El text recorda el Vaticà II, un esdeveniment que obrí “una esperança d’introduir l’ús del valencià a la litúrgia”, per mitjà de la Constitució Sacrosanctum Concillium, un text que els bisbes valencians han ignorat.

El Manifest del Grup Cristià del Dissabte, amb aquests cinc punts, demana:

1. Que siguen editats els llibres litúrgics, catecismes i altres textos, en valencià segons les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
2. 2. Que s’introduïsquen als seminaris i casses de formació religioses, cursets per a coneixement de la història, cultura i llengua valencianes.
3. 3. Que es promoga l’aprenentatge del valencià per a l’adquisició de la competència lingüística  per a tots els preveres de les diòcesis valencianes.
4. 4. Que els bisbes valencians facen una pastoral col·lectiva per a promulgar, en un temps prudencial, celebrar almenys una Eucaristia en valencià en cada parròquia i altres llocs de culte de les comarques valencianoparlants, els diumenges i festes.
5. 5. Que els bisbes facen suggeriment a les comarques castellanoparlants, com a signe d’unió o pertinença d’utilitzar el valencià en alguna pregària, cant o monició.

Demanar el valencià a l’Església Valenciana (un fet tan natural que no hauríem de fer si els bisbes estimaren la nostra llengua), ens manté en comunió amb la fidelitat dels mossens Miguel Díaz, Vicent Faus, Francesc Gil, Vicent Micó, Vicent Ribes, José Enrique Sala, Antoni Sanchis i Vicent Sorribes, preveres capdavanters en la defensa del valencià a la litúrgia, amb el jesuïta Francesc de Borja Banyuls i amb els laics Cristòfor Aguado, Andreu Alfaro, Francesc Burguera, Martí Domínguez, Francesc Ferrer Pastor, Robert Moròder, Nicolau Primitiu, Joan Reglà, Matilde Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor o Vicent Ventura, que ja ens han deixat.

Aquest nou manifest, adreçat als nostres bisbes, està obert perquè milers i milers de valencians el puguem signar, per demanar que Pentecostes arribe a la nostra Església i d’una vegada per totes l’Església valenciana utilitze la nostra llengua, per a passar així d’una Església colonitzadora a una Església inculturada i encarnada en la realitat del poble que serveix. I és que a la catedral de València, ni el dia de Sant Vicent Ferrer la missa, presidida per l’arquebisbe Cañizares va ser tota en valencià. L’arquebisbe de València només va dir en la llengua de Sant Vicent: “En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant” i la introducció, la col·lecta i la introducció i la conclusió a les pregàries dels fidels. Per part de l’arquebisbe, la resta de la missa va ser tot en castellà: el Credo, el prefaci i la pregària eucarística, el parenostre, la postcomunió i la benedicció final. Sí que es van proclamar en valencià les lectures i el salm i l’Evangeli, molt ben llegit pel capellà que també llegí molt bé les pregàries dels fidels. Com també va ser en valencià l’homilia que va fer un dominic, que tot i no ser nascut al País Valencià, la va fer en la nostra llengua. Per això fa falta, i molt, que demanem la nostra llengua a l’Església, reduïda fins a l’anècdota, fins i tot el dia de Sant Vicent Ferrer.

És preocupant l’animadversió de la majoria del clergat valencià a la nostra llengua. Per això aquest odi pel valencià, quan molts dels preveres són valencianoparlants, és digne de ser psicoanalitzat. Els capellans valencianoparlants que celebren la missa en castellà haurien d’aprendre i imitar l’esforç d’un capellà llatinoamericà que, a Albalat de la Ribera deia missa en valencià.

Ara és important que molts valencians (cristians, agnòstics i també ateus) signem aquest manifest en defensa de la nostra llengua, ja que com més adhesions tinga aquest document, més força tindrem per demanar als nostres bisbes el valencià a l’Església. Els valencians (perquè en lliurar el manifest puguem dir com fa 56 anys: Més de… valencians), podeu signar-lo ací.