20.06.2021 - 14:30
En aquesta ocasió us volem recomanar els àlbums il·lustrats de Tom Percival El mar ho va veure i Els invisibles. Tots dos són increïblement tendres i especials. Tom Percival és també un il·lustrador i escriptor especial. Va viure la infantesa com un xiquet pobre: ell i la seua família vivien en una caravana, sense aigua, sense llum i tampoc tenien calefacció. Ell diu que va tindre sort, es va recolzar en la natura, en l’amor i en els llibres. Conta que, quan era xiquet, els llibres li donaven la possibilitat d’escapar i descobrir llocs diferents, li van donar una via de fuita i una llibertat que necessitava desesperadament; li van obrir finestres a altres vides i li van mostrar moltes coses del món que ell no podia experimentar de primera mà. Ara els llibres són la seua faena. Els llibres sempre ens salven.
En una entrevista va dir que la situació econòmica de la seua família va fer que no tinguera l’oportunitat de viure i compartir les mateixes experiències que els seus amics; es va adonar de les desigualtats, i de la dificultat d’escapar-ne. És per això que les biblioteques públiques són tan importants per a ell, tothom necessita llocs on poder estar sense que et coste diners, on ningú no et diga que no hi eres benvingut.
Doncs bé, aquesta infantesa tan difícil ha fet que tinga una sensibilitat especial i que a través dels seus àlbums il·lustrats ens transmeta tendresa, amor, optimisme i molta esperança.
Una història commovedora i reconfortant que explica que res no es perd mai del tot si es guarda dins del cor.
El mar ho va veure és un àlbum d’aquells que t’arriben al cor. Llegint-lo, alguna llàgrima t’arriba als ulls, i en acabar-lo et quedes amb un gran somriure a la cara. Sofia tenia un ós de peluix que va ser del seu iaio, després de sa mare i, des que va nàixer la va acompanyar a tot arreu. Un dia, Sofia i son pare –intuïm que la mare s’ha mort- fan una excursió a la platja, passen un dia meravellós fins que una tronada els fa anar-se’n corrent. Amb les preses ningú, no s’adonen que l’osset cau de la bossa: sols el mar ho va veure. El mar sap que Sofia estarà molt trista i al llarg del llibre tractarà de tornar a Sofia el peluix. Al llibre veiem d’una manera molt esperançadora com fer front a les pèrdues, i alhora ens mostra els beneficis que suposen l’esforç i la tenacitat per aconseguir els nostres objectius vitals.
Un conte tendre i important sobre el fet de veure realment les persones que ens envolten… i sobre el dret de tots de tenir un lloc.
Els invisibles podria ser una mica autobiogràfic. Algunes de les experiències que viu Isabel, la protagonista, les va viure també l’autor, com ara el gel en el llit. Però en el que més s’identifica l’autor amb la protagonista és potser la recerca de la bellesa al món, amb positivitat, motivació i optimisme. Isabel és una xiqueta pobra, i s’adona que la gent amb què es creua pel carrer, que va ben vestida, no la veuen, ella els és invisible. Com que Isabel és tan observadora, comença a veure que hi ha més gent invisible: una dona que planta flors en pots de pintura, un xiquet nouvingut que repara bicicletes per a guanyar uns diners; un home que dorm al parc i dona menjar als ocells. La protagonista decideix d’ajudar-los i a poc a poc es va afegint més gent, i com més gent s’afegeix, més visibles són. Amb molt poc va aconseguir canviar les coses.
Dels dos àlbums destaquem les il·lustracions, que també són de Tom Percival. Per a les il·lustracions d’El mar ho va veure va fer ús de la col·lecció del Rijkmuseum d’Amsterdam, que dóna la possibilitat d’accedir a més de 125.000 obres d’art a través d’Internet. Així, Tom Percival va fer servir aquest arxiu pictòric i va crear una obra completament nova a partir d’elements preexistents i de les il·lustracions pròpies. Al final del llibre se n’explica el procés de creació.
Tenim a les mans dos àlbums preciosos que ens ajudaran a reflexionar amb els més menuts (i no tan menuts) al voltant de problemes i situacions quotidianes, no sempre agradables, amb optimisme. Esperem que us agraden.
