El Murillo d’un col·leccionista d’Ontinyent es queda sense comprador en la subhasta

Finalment no hi va haver cap comprador que s’interessara  per l’obra inèdita d’Esteban Murillo ‘Sant Pere Penitent’, procedent d’un col·leccionista d’Ontinyent i que es va subhastar ahir dimarts a la sala Ansorena de Madrid.

L’obra va eixir a subhasta per 380.000 euros, però no va trobar cap comprador, ni tan sols l’Estat hi va exercir el dret de tanteig.

Amb tot, des de la sala de subhastes han informat que tenen contactes amb alguns col·leccionistes per vendre el quadre.

El llenç, que roman sense reentelar, representa Sant Pere resant amb les mans juntes i lleugerament alçades, mirant al cel després d’haver negat a Crist tres vegades. Les claus i el llibre, atributs que identifiquen el sant, se situen sobre una roca a la part esquerra que, juntament amb el paisatge tot just insinuat la dreta, el situen en l’espai.

Segons l’empresa de subhastes, aquesta iconografia de Sant Pere va ser àmpliament difosa durant el barroc espanyol i utilitzada per Murillo en diverses etapes de la seua producció. Una de les primeres versions va ser realitzada en els anys 1650-1655, que actualment es troba conservada al Museu de Belles Arts de Bilbao, i en la qual Murillo afronta la concepció de l’obra sota la influència de Josep de Ribera, encara que amb la suavitat del mestre sevillà.

Al voltant de 1670-1675, Murillo va versionar ‘Sant Pere penitent dels Venerables’ encara influenciat per Ribera i en la qual es representa Sant Pere també amb les mans unides, serrades i mirant al cel, unificant l’expressió facial amb el seu llenguatge corporal. L’obra, actualment propietat Fundación Focus, va ser encarregada pel canonge Justino de Neve, donada a l’Església de l’Hospital dels Venerables, i espoliada durant la invasió napoleònica.

Segons ha apuntat Navarrete durant la restauració, aquest ‘Sant Pere penitent’ seria una versió posterior a la dels Venerables, datable cap a 1675 a causa de la seua factura més vaporosa i solta, i que, tot i ser la versió més tardana coneguda, manté encara la influència de Ribera i la utilització de codis naturalistes de les seves primeres obres.