11.11.2017 - 23:05
En l’aposta del papa Francesc per la pau, el Dicasteri pel Servei del Desenrotllament Humà Integral organitza aquest cap de setmana un simposi internacional per un món lliure d’armes nuclears i pel desarmament integral. El prefecte d’aquest Dicasteri, el cardenal K. Turkson, ha dit que aquest simposi ‘obeeix a les prioritats del papa Francesc sobre la pau i l’ús dels béns de la creació per al desenrotllament i d’una qualitat de vida justa per a tots’.
El negoci bèl·lic ha estat sempre present en els estats que tenen una indústria armamentística potent. Per això en ple segle XXI, encara que siga un escàndol, la venda d’armes continua essent un negoci. I un negoci (cal recordar-ho) amb el qual s’enriqueixen els governs anomenats civilitzats. Si bé el 2014 l’estat espanyol i el govern del Sr. Rajoy va suspendre la venda d’armes a Israel amb motiu de l’ofensiva d’aquest estat contra Gaza, en ple segle XXI la venda d’armes continua essent un negoci. I un negoci que produeix la mort de milers de persones cada any. Només en 2012, Espanya exportà armes per valor de 1.953,5 milions d’euros. I en 2014 es van vendre a Veneçuela (no deia el Sr. Rajoy que aquest país és una dictadura?) armes per valor de 182,4 milions d’euros.
I és que la immoralitat de les guerres només s’explica per la immoralitat dels governs que provoquen aquests conflictes, a través de la venda d’armament.
En l’homilia del 2 de juny de 2013, el papa Francesc deia: ‘La guerra ve de l’odi, de l’enveja, del desig de poder i també d’aquell afany de més poder’. El papa es preguntava perquè es volen ‘resoldre’ els problemes de la humanitat amb una guerra. I ell mateix responia així la pregunta: ‘Perquè per a ells, els diners són més importants que les persones. I la guerra és precisament això: és un acte de fe als diners, als ídols de l’odi, a l’ídol que et porta a matar el germà’.
Per això el 15 de maig de 2014, el papa tornava a denunciar el negoci de les armes en una crida que feia a la comunitat internacional, per tal d’arribar a un compromís contra el comerç armamentístic. El papa deia: ‘Tothom parla de pau, però la proliferació d’armes ens porta a una direcció oposada’. I afegia encara: ‘El comerç d’armes complica i evita la resolució dels conflictes, en tant en quant es fa fora de la legalitat’.
I en un vídeo de fa unes setmanes, el papa denunciava ‘l’absurda contradicció’ que hi ha quan es parla de pau i alhora es promou o es permet el comerç d’armes. El papa Francesc lamentava la venda d’armes i el seu comerç il·legal, amb la conseqüència de l’enriquiment ‘dels mercaders de la mort’. I per això feia una crida als governs per tal que s’acabe el comerç d’armes.
Caldrà recordar el drama actual que pateixen Irac, Síria, Egipte o Palestina per posar fi al comerç i al negoci immoral de la indústria armamentística? Caldrà recordar la guerra d’Irac, amb el Sr. Aznar de ‘padrí’ d’aquest conflicte, quan encara intentava justificar-lo amb la mentida que Sadam Husein tenia armes de destrucció massives?
La pau es basa en la justícia i en el diàleg. No en l’ús de la força, ja que com canta Raimon, ‘Hem vist la sang que sols fa sang/ ser llei del món’.
Els governs que fan negoci amb les armes venent-les a Palestina, Síria o Irac guanyen uns diners tacats de sang. De la sang dels qui moren per tal que alguns puguen fer-se rics.
Fins quan el nostre món estarà guiat per la violència i per l’odi? Martin Luther King deia: ‘Hem après a nadar com els peixos i a volar com els ocells. Però no hem après l’art de viure junts com a germans’.
Ja és hora que intentem resoldre els conflictes bèl·lics amb el diàleg, amb l’educació i amb el respecte a la diferència. I ja és hora que s’acabe la indústria de les armes, que no és sinó la indústria de la mort, una indústria que alimenta l’odi. Per altra part, els qui diuen que vetlen per les nostres vides, no haurien de posar per damunt dels Drets Humans els interessos econòmics de la venda d’armes. Com també els governs haurien de negar-se a fer negocis amb els sàtrapes del Golf Pèrsic, perquè quin sentit té vendre armes als enemics potencials?
Es tracta de fer callar les armes perquè triomfe el diàleg. Per això al seu twitter, el 26 de setembre passat, el papa Francesc demanava ‘abolir aquests instruments de mort’.
Aquest serà el primer simposi internacional després de l’aprovació del Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears, firmat per 122 països a Nova York el 7 de juliol d’enguany.
Aquest simposi comptarà amb la presència d’onze Premis Nobel de la Pau, de les direccions de l’ONU i de l’OTAN i de representants de diversos estats com Rússia, Corea del Sud, Iran, d’experts en el camp d’armaments i de representants de fundacions, organitzacions i de la societat civil compromeses activament en la lluita per la pau i el desarmament. També hi haurà la Sra. Masako Wada, una de les últimes supervivents de la bomba d’Hiroshima i el Secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin.
A més del Vaticà, aquest simposi està organitzat per l’ambaixada d’Itàlia davant la Santa Seu, el Centre Interdisciplinari de Ciències per la Pau, la Universitat de Pisa, les Conferències Episcopals alemanya i japonesa, la Universitat Georgetown i la Unió de Científics per al Desarmament entre més.
En l’‘Exhortació als pagans’ (capítol 11), Sant Climent d’Alexandria ens aconsella de posar-nos la ‘vestidura de pau’ per vèncer el mal, en referència a la carta de Sant Pau als cristians d’Efès. En aquesta carta l’Apòstol dels gentils recomanava estar ‘cenyits amb la veritat, revestits amb la justícia per cuirassa’ i ‘el zel per anunciar l’Evangeli de la pau’ (Ef 6:14-15). Veritat, justícia i l’Evangeli són els elements que ens poden ajudar a acabar amb la violència per tal de fer un món més pacífic.
Com va dir el papa Francesc divendres passat als participants d’aquest simposi, ‘les armes nuclears no poden constituir la base de la convivència pacífica’ i per això s’ha de treballar per fer realitat la utopia ‘sense arsenals nuclears’.
