El nostre idioma no té adversaris

He d’advertir que, sense permís de Xavier Roig i Castelló, li he manllevat el títol i algunes idees del seu article, censurat fa poc pel diari Ara i facilitat l’enllaç per l’amable Ot Bou.

Jo també pense com Roig que, d’adversaris, d’allò que se’n diu dir adversaris, el nostre idioma no en té cap. En tot cas té enemics, i no pocs. És més, pense com el professor Antoni Ferrando que la nostra llengua té molts enemics, perquè els valencians en tenim molts, d’enemics. Mireu quants anys fa que hauríem de tenir acabat el desgraciat Corredor del Mediterrani i no hi ha maneres d’aconseguir-lo. Recordem com ens passa la mà per la cara el govern espanyol, però encara estem en la cua de les comunitats autonòmiques en allò del finançament tan ridícul que ens va tocar en una loteria fraudulenta. Dels trens de rodalia, gestionats encara pel govern central i ningú sap fins a quan, cada any el desastre és més gran. I entre molts altres exemples de fer-se els sords els ministres dels diferents colors que han passat per la Moncloa, tenim la desatenció absoluta de l’agricultura valenciana, la qual cosa afavoreix el buidament demogràfic de bona part del territori.

I de proves que hi ha enemics de la llengua, en tenim a cabassos i per tota la geografia. S’emporten la palma els polítics de dreta, de l’extrema i de l’altra, però de tant en tant també hi ha genteta progre que deixa’ls anar. Dels primers, no podem oblidar aquell dia que va dir una senyora del PP que pagarien els advocats que defensaren les famílies que volgueren denunciar les escoles que obliguen el valencià. I ens cansaríem de denunciar les contínues agressions que pateix la llengua.

Coincidim també amb Xavier Roig dient que són tants els obstacles que hauríem d’explicitar, necessàriament, que les solucions que amb benevolència intenten implementar des d’algunes conselleries del Consell siguen incompletes. Hi ha els enemics i no s’hi valen contemplacions amb ells, encara que ens acusen de ser desagradables, perquè a empallegosos no els guanyarem mai. Penseu que als EUA quan algú demana discriminació positiva per als blancs tothom té clar que està davant un feixista. Al nostre País Valencià hi ha massa descarats que demanen discriminació positiva lingüística amb l’excusa -que saben falsa- que el seu castellà està en perill. Ells mateixos es qualifiquen!