07.02.2017 - 23:05
Així, amb l’expressió numerito, el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, definia la manifestació de suport a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, als carrers de Barcelona. El ministre es burlava de la multitud de persones que van eixir al carrer el dia 6 en suport de l’ex-president i les ex-conselleres de la Generalitat de Catalunya que van anar al judici obert pel referèndum del 9 de novembre de 2014. Una gracieta més del govern del Sr. Rajoy en el seu intent de diálogo amb Catalunya.
Però el senyor ministre deu tindre amnèsia, ja que no recorda (ni ha qualificat de numerito) la manifestació en suport de qui va ser President de la Generalitat del País Valencià, Francisco Camps. Va ser el 20 de maig de 2009, quan el president Camps va anar a declarar com a imputat per la presumpta relació amb la trama Gürtel. Camps es va fer acompanyar al Tribunal Superior de Justícia valencià pel seu govern, encapçalat pel conseller Juan Cotino i també per la batlessa Rita Barberà, amb centenars de persones, amb senyeres de la ciutat, que l’esperaven a la porta del TSJ i que el van rebre amb crits de ‘president, president’, mentre proclamaven la innocència de Camps.
Com ens recordava la periodista Tere Rodríguez al diari Avui (6 d’octubre de 2015), ‘des del PP ningú no es va atrevir a dir en aquell moment que aquestes manifestacions eren inacceptables o que es tractava d’una amenaça’ a la Justícia, com ara s’ha dit en relació a la manifestació de suport a l’ex-president Mas i a les ex-conselleres Ortega i Rigau. I tampoc ningú des del PP no va qualificar de numerito aquella manifestació. La diferència entre el suport a Camps, el 2009, i a Mas, dilluns passat, és que el primer va rebre l’acompanyament d’uns centenars de persones, i el segon de quaranta mil ciutadans.
El judici a Mas, Ortega i Rigau té per objectiu fer-nos veure que posar les urnes és un delicte, quan en realitat és la manifestació de la democràcia. Per altra part, que Mas, Ortega i Rigau, siguen jutjats per desobediència al Tribunal Constitucional, hauria de fer reflexionar al PP, abans de tirar la pedra i amagar la mà, ja que el govern valencià, presidit pel Sr. Camps, va desobeir reiteradament el Constitucional.
Caldria recordar als qui ara s’escandalitzen per la desobediència al Constitucional de Mas, Ortega i Rigau, que el govern de Camps mai no acatà les sentències que homologaven els títols de català i que reconeixien la unitat de la nostra llengua. Van ser vint-i-una les sentències del Tribunal Superior de Justícia, tres del Tribunal Suprem i una del Constitucional, les que el govern de Camps va desobeir. Per altra part, els reiterats recursos de la Conselleria d’Educació, amb el conseller insubmís, Alejandro Font de Mora, en no reconèixer la titulació de Filologia Catalana en la convocatòria de les oposicions per accedir al cos docent, costaren als valencians, 60.000 euros, que evidentment no pagà el Sr. Font de Mora de la seua butxaca, sinó tots els ciutadans del País Valencià.
Per aquella desobediència del govern de Camps i més en concret del conseller Font de Mora, mai no es va produir cap judici. I la desobediència era també al Constitucional, el mateix tribunal que han desobeït Mas, Ortega i Rigau.
Finalment: si Mas, Ortega i Rigau són jutjats per desobeir el Constitucional, a tots els qui el 9 de novembre de 2014 vam anar a votar (i que per tant també desobeírem el Constitucional), ens portaran a judici?
És evident que si en la consulta hagueren participat tres mil persones en compte de dos milions tres-cents mil ciutadans, no hi hauria hagut judici. El judici contra les urnes es fa perquè una gran majoria de catalans vam anar a votar.
