15.10.2017 - 22:00
Hui 16 d’octubre, el papa Francesc visita la seu de la FAO, l’organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, un organisme fundat el 1943 que té com a missió d’afavorir el desenrotllament dels pobles.
El 3 de juliol passat, el papa adreçà un missatge al president de la FAO en la seua reunió plenària on el bisbe de Roma destacava que ‘només un esforç d’autèntica solidaritat serà capaç d’eliminar el nombre de persones desnodrides i privades d’allò que és necessari per a viure’. Per això el papa instava la FAO ‘a afavorir no un simple progrés o objectiu teòric de desenrotllament, sinó una real eradicació de la fam i de la desnutrició’. I és que, com remarcava el papa, ‘tots tenen dret’ al pa de cada dia, que encara no arriba a tots els pobles d’una manera suficient.
Davant el flagell de la fam i de la misèria, el papa Francesc, en el seu missatge al president de la FAO, li recordava que encara hui ‘falta una cultura de la solidaritat’ per tal de fer realitat ‘el dret de cada persona a ser alliberada de la pobresa i de la fam’. Com va dir el papa Francesc en aquest missatge, hem de ser conscients que ‘els béns que ens ha entregat Déu són per a tots’, per això ‘no podem restar únicament preocupats o resignats’. Hem de tindre en compte, com digué el papa Francesc, que la fam i la pobresa ‘són el resultat del subdesenvolupament’, a causa de la ‘inèrcia de molts o de l’egoisme d’uns pocs’.
Cal recordar que més de 800 milions de persones viuen amb menys d’1,5 euros al dia, que cada dia es moren 25.000 persones, el 75% de les quals són xiquets de menys de 5 anys, i que més de 150 milions de jóvens de tot el món no saben llegir ni escriure. A més, cal denunciar que l’any passat, dels 5.000 xiquets que arribaren a Lampedusa, molts van ‘desaparèixer’, ja que es troben en situacions infrahumanes cosint peces de roba, essent víctimes de la prostitució i de la pornografia infantil o bé dels traficants d’òrgans. I mentrestant l’Europa cristiana mira cap a una altra banda.
Per això l’Església ha de saber acollir i escoltar els goigs i les esperances, les tristors i les angoixes del nostre món i els clams i els crits dels pobres. I també ha de denunciar la injustícia que empobreix pobles sencers, que per aquest motiu han d’eixir de la seua terra.
Enguany que es compleix el 50è aniversari de l’encíclica Populorum Progressio, del papa Pau VI, l’Església, des de l’esperança cristiana, ha d’afavorir la llibertat i la pau, el progrés i el desenrotllament dels pobles del Tercer Món, acollint els qui viuen situacions de pobresa o de marginació.
Són molts els pobles que continuen passant fam. Només fa unes setmanes, els mitjans de comunicació ens informaven que la fam (causada pel conflicte armat) i el còlera estaven flagel·lant el Iemen. I no només aquest país. També al Sudan del Sud, Nigèria, Somàlia i Etiòpia, s’ha decretat l’emergència alimentària, segons informava la Xarxa de Sistemes de Primera Alerta contra la Fam.
L’actitud d’Europa, el vell continent que s’anomena civilitzat, queda, per a vergonya nostra, molt ben retratada en una vinyeta del diari italià Avenire, en la que es veu Sant Josep i Jesús preguntant a son pare: ‘Pare: quan nosaltres vam anar a Egipte, què érem: refugiats, immigrants, sense papers?’. Sant Josep li contesta: ‘Jesús, nosaltres vam anar a Egipte, no a Europa’. I és que el nostre vell continent (com hem vist a l’Estat espanyol) rebutja els immigrants i quan els acull els tracta amb menyspreu. Cal recordar i denunciar que el govern del Sr. Rajoy, fa dos anys, es va comprometre a acollir 17.337 refugiats i quan ha expirat el termini d’acollida, el 26 de setembre passat, n’havia acollits només el 12%, tot i les paraules grandiloqüents del ministre d’Interior, que l’agost d’aquest any declarà en una comissió sobre política migratòria: ‘el compromiso del gobierno con los inmigrantes es firme’. Una vegada més, insensible al dolor dels refugiats, el govern d’Espanya ha incomplert la paraula que va donar a la Unió Europea.
