El pas del temporal Glòria per la Vall

Entre els dies 19 i 21 de gener passat, la borrasca Glòria, qualificada d’històrica per la seua magnitud i efectes, va deixar una profunda empremta de danys a l’àrea mediterrània que el govern espanyol ha quantificat en 71 milions d’euros, a més de les 14 persones que han perdut la vida i de moltes més que han quedat ferides. Aquestes grans xifres possiblement són més colpidores quan baixem d’escala i veiem les imatges dels passejos marítims destrossats pel temporal, els habitatges costaners arrasats o els camps de cultiu negats per tolls d’aigua.

La situació conjuntural comentada tendeix a repetir-se cada vegada amb més assiduïtat. De fet, des de l’estiu hem patit tres forts temporals a les nostres terres: la famosa DANA de setembre que va inundar el Baix Segura, la Cantereria d’Ontinyent, es va emportar el Pont de l’Arcada d’Aielo de Malferit i va solsir la N-340 a l’entrada sud d’Albaida, on un semàfor recorda que encara no han refet el punt negre. Un segon temporal va descarregar amb intensitat el mes de desembre i, unes setmanes després, ha arribat Glòria com bé ha enregistrat la xarxa Avamet.

Els estudis indiquen que el canvi climàtic i l’escalfament global provocaran que el clima mediterrani siga encara més irregular que ara, de forma que es repetiran períodes de fortes sequeres alternats amb tempestes molt virulentes i destructives, de manera que la nova situació convida a triar entre dos camins. El primer resulta més senzill i té una visió a curt termini, consisteix a lamentar els mals sofrits i després invertir molts recursos per a reconstruir els danys amb la voluntat de deixar les infraestructures semblants a com estaven abans. L’alternativa, a llarg termini, resulta complexa en l’actual societat líquida i atenta habitualment contra els interessos de grans grups empresarials del sector turístic i de la construcció, ja que opta per un canvi de model. Un exemple el trobem en la proposta del batle de Bellreguard de no reconstruir el passeig marítim devorat per les ones. Veurem amb el temps els resultats.

A la Vall d’Albaida, el temporal Glòria no ha comportat tants danys com la DANA de setembre, a més ha cobert d’un bonic mantell blanc la vessant occidental de la comarca. Això no obstant, hi ha alguns aspectes de fons que cal analitzar amb perspectiva. Un d’ells està relacionat amb l’embassament de Bellús, que no pot superar el 40% de la seua capacitat perquè afecta el traçat del ferrocarril Xàtiva-Alcoi. Sobre això, des de la Ribera s’han mostrat indignats perquè es podria haver evitat el desbordament del riu Albaida si el pantà retinguera més volum de crescuda. Però al mateix temps, ADIF ha licitat la renovació de la via sense modificar-ne el traçat.

En un altre sentit, la comarca està habitada per poc més de 87.000 habitants en 34 municipis, 20 dels quals no superen els 1.000 empadronats. En la majoria, els centres històrics s’estan deshabitant progressivament, i nombrosos edificis –uns amb escàs valor i uns altres patrimonials- queden abandonats, a vegades sense propietaris ben definits i solvents a qui reclamar un manteniment bàsic. Així, s’han enfonsat cases al barri medieval de Bocairent o al centre d’Otos, les quals, a més de la qüestió estètica, perjudiquen la circulació i els edificis veïns. De forma que els ajuntaments han de fer front a aquestes ruïnes, les quals resulten tedioses i inassumibles per als municipis més menuts. Unes administracions que hauran de preveure unes dotacions per a enfrontar les periòdiques inundacions i sequeres que ja ens ataquen amb força en el context d’una economia comarcal afectada per la desindustrialització, els baixos preus agrícoles i l’escassa implantació de serveis dinamitzadors de rendes i ocupació.

La borrasca Glòria ha portat darrere seu un conjunt d’efectes de llarga intensitat que necessitaran bones estratègies de sostenibilitat.