24.10.2017 - 22:05
|
Actualització: 24.10.2017 - 22:48
El divendres 20 d’octubre es van lliurar a Oviedo els Premis Princesa de Asturias. Un d’ells, el de la Concòrdia, que paradoxalment es va lliurar a la Unió Europea, va ser recollit pels seus màxims dignataris: Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, Donald Tusk, president del Consell d’Europa, i Antonio Tajani, president de l’Eurocambra.
El rei dels espanyols, Felip VI, en el discurs de lliurament dels premis remarcà ‘nuestro legítimo orgullo de pertenecer a la gran realidad democrática que es Europa’. Un continent que segons el rei, ‘de respuestas a la modernidad’ ja que ‘avanza hacia una mayor integración y convergencia’. El rei reivindicava també ‘los principios democráticos en los que se sustenta la convivencia’.
Quan el drama dels refugiats, amb la indiferència d’Europa, continua amb la mort d’hòmens, dones i xiquets que fugen de la guerra, és insultant que el Premi de la Concòrdia s’haja donat a la Comissió Europea, amb el seu paper infame davant la crisi dels refugiats. I és que la Comunitat Europea ha perdut les arrels cristianes que van fer possible la seua fundació. Ara la Comissió Europea no està arrelada en l’humanisme cristià, sinó que està governada pels mercats, per les multinacionals i pels interessos econòmics.
El Sr. Antoni Tajani afirmà, esperpènticament, que la ‘Unión Europea representa solidaridad’. On troben la solidaritat els refugiats que continuen morint a la Mediterrània? Què pot dir la Unió Europea als familiars de les 2.776 persones que s’hi han ofegat ja enguany?
Ja tenia raó el papa Francesc quan, adreçant-se als participants del III Encontre de Moviments Populars, reunits a Roma el 5 de novembre de 2016, digué: ‘Se salven els bancs però no les persones’. Mogut per la defensa de l’home i del dret de les persones al treball, al sostre i a la terra, el papa denuncià un sistema econòmic que, centrat en el diner i no en la persona, governa ‘amb el flagell de la por i la violència’.
En aquell encontre, on el papa expressà la ‘set de justícia’ i el crit en defensa de ‘terra, sostre i treball’ per a tothom, el papa Francesc denuncià una humanitat que s’enfonsa, ja que se salven els bancs i es descarten les persones. Ací veiem, com deia el rei, ‘el legítimo orgullo de pertenecer a la gran realidad democrática que es Europa’?
Per això el papa Francesc expressà la necessitat d’un ‘canvi d’estructures perquè la vida siga digna’ i animà els integrants d’aquells moviments populars, que el papa anomenà: ‘poetes socials’.
La Unió Europea mereixeria el Premi de la Concòrdia si, com digué el papa el novembre de 2016, fomentara ‘treball digne per als exclosos del mercat laboral, terra per als llauradors, habitatge per a les famílies sense llar, lluita contra la discriminació, la violència contra la dona i les noves formes d’esclavitud, la fi de les guerres, del crim organitzat i de la repressió’. Però no és així, ja que la Unió Europea, lamentablement, està governada pel diner, per mitjà (com digué el papa en aquell encontre) del ‘flagell de la por, de la violència econòmica, social, cultural i militar, que engendra més i més violència’. Per això el papa Francesc denuncià també el ‘terrorisme que naix del control global del diner i atempta contra la humanitat’.
Ja en l’encíclica Quadragesimo Anno, del 15 de maig de 1931, el papa Pius XI ‘preveié el creixement d’una dictadura econòmica, que ell anomenà imperialisme internacional del diner’. I el papa Pau VI denuncià la ‘nova forma abusiva de dictadura econòmica’, per mitjà de la Carta ApostòlicaOctogesima adveniens, del 14 de maig de 1971.
La Unió Europea no hauria de fonamentar-se sobre l’ídol diner, que com digué el papa Francesc ‘regna, en compte de servir i tiranitza i terroritza la humanitat’. De fet, Jesús de Natzaret prioritzà la dignitat de fills de Déu, ‘per damunt d’una interpretació formalista de la norma’, ja que Jesús denuncià la idolatria dels fariseus que anaven darrere els diners: ‘No podeu ser servidors de Déu i dels diners’ (Lc 16:13-14).
La Comissió Europea seria digna del Premi de la Concòrdia si, com demanava el papa Francesc en aquell encontre, defensara ‘un projecte pont dels pobles, enfront del projecte mur dels diners’ i acollira el drama de les famílies expulsades de la seua terra. Per això l’Església, com digué el papa, ha de ‘pronunciar-se i actuar enfront de situacions on hi ha ferides i sofriment dramàtic’, per tal de trobar una solució a aquestes tragèdies.
El papa rebutjà el consumisme i defensà ‘la solidaritat i el respecte a la natura’ i demanà que els estats no toleraren la corrupció, ja que ‘els qui han optat per una vida de servei’ tenen ‘l’obligació de ser honestos’, per viure ‘amb un fort sentit d’austeritat i d’humilitat’.
Si la Comissió Europea, en compte d’estar governada per la tirania dels diners, treballara per ‘construir ponts entre els pobles’, sí que mereixeria el Premi de la Concòrdia. I és que com digué el papa Francesc el 5 d’abril de 2016, ‘Déu i els diners són dos amos irreconciliables’.
Llàstima que cap bisbe espanyol no haja denunciat la supèrbia de la Unió Europea, com sí que ho ha fet el cardenal Óscar Andrés Rodríguez Madariaga, en relació a Trump.
Per això cal repensar de nou la UE per tal que retorne als ideals de l’humanisme cristià que van fer possible la seua fundació, quan el 25 de març de 1957, Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos firmaren el Tractat de Roma.
