El ribot de Podemos

Tothom recorda el famós ‘ribot’ d’Alfonso Guerra amb l’Estatut de Catalunya. Com també recordem els valencians el ‘pacte’ o ‘ribot’ del mateix Guerra amb el ministre d’UCD Fernando Abril Martorell per liquidar l’accés del País Valencià a l’autonomia plena per l’article 151 de la Constitució. El treball immens que va fer el Molt Honorable President Josep Lluís Albinyana en la conscienciació de la societat valenciana per tal d’accedir a l’autonomia plena, que demanaren la majoria dels ajuntaments valencians, tot això ho va acabar ràpidament el ribot del senyor Guerra, amb l’ajuda ‘inestimable’ del ministre Abril Martorell.

I és que de ‘ribots’ n’hi ha hagut sempre i en continuaran havent. O no era també un ribot la promesa del Presidente Rodríguez Zapatero el seu ‘apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya’?

Però ara el ‘ribot’ l’ha utilitzat Podemos, que es va presentar a les eleccions del 20 de desembre com el partit, l’únic partit deien els dirigents d’aquesta formació, que realment defensava el referèndum a Catalunya sobre el dret de decidir. I per això deien, com escrivia en un article esplèndid l’amic Vicent Partal, que ells eren els únics sobiranistes i que calia votar-los a ells i no als partits independentistes, ja que només ells garantien el referèndum. Un engany més de Podemos, ja que amb la relació de forces que hi ha al Congrés de Diputats, és impossible de celebrar un referèndum pactat. Només cal llegir l’article de Vicent Partal.

Però Podemos també ha utilitzat el ribot amb els grups parlamentaris que, solemnement, havia promès. Ni En Comú Podem, ni En Marea tindran grup parlamentari. Ni Compromís-Podem-És el moment.

Per tindre grup parlamentari al Congrés de Diputats cal complir la legalitat i arribar a un acord. I com que Podemos no ha accedit a l’acord, ni amb En Comú Podem, ni amb En Marea, ni amb Compromís-Podem, ja que el partit de Pablo Iglesias ha passat el ribot, aquestes formacions s’han quedat en blanc. Això sí, el senyor Iglesias, en la seua ‘magnanimitat’, ha concedit a En Comú Podem i a En Marea que s’integren (que queden absorbits) en el grup ‘plurinacional’ i ‘confederal” de Podemos. Un bon ribot que ha passat el senyor Iglesias. Semblant al del senyor Alfonso Guerra amb l’Estatut de Catalunya i amb el camí que va fer el President Albinyana perquè el País Valencià poguera accedir a l’autonomia plena amb l’article 151 de la Constitució.

El que ha passat amb les ‘confluències’ amb Podemos (tots hem de confluir amb Madrid), per no dir amb els perifèrics, o amb els de ‘provincias’, és que s’han vist exclosos de tindre grup parlamentari quan altres vegades i en les mateixes circumstàncies això no havia passat. Només un exemple recent: en la legislatura passada, UPyD, amb el mateix reglament d’ara, va tindre grup parlamentari pel fet que el diputat de Foro Asturias va passar al grup de la senyora. Rosa Díaz. Ara això no ha estat possible, per la negativa del PP i de Ciudadanos i també del PSOE i, recordem-ho (malgrat les promeses), de Podemos! De l’engany de Podemos, com ens recorda el periodista Vicent Partal.

I és que la promesa de Podemos, ho diu així el també periodista valencià Vicent Sanchis, ha acabat ‘com el rosari de l’aurora’. Si Espanya és una, Podemos també ha de ser un sol grup, encara que siga traint el compromís que havia pactat de fer, o com a mínim, d’intentar un grup valencià propi al Congrés. Josep Nadal, diputat valencià a les Corts, ho ha dit clar i valencià: el que ha fet Podemos ha estat una punyalà! O un ribot. O un engany.

Ara falta veure de quina manera Podemos defensarà davant del PSOE (van dir que era una línia roja per a un futur govern) un referèndum pactat a Catalunya. Però em sembla que el senyor Pablo Iglesias utilitzarà de nou el seu ribot. I és que usa el ribot molt bé. I a més, ningú no protesta. Bé, com a mínim Compromís ha defensat amb dignitat el seu camí propi, després que Podemos li haja negat la possibilitat d’intentar un grup. Crec que el senuor Iglesias s’ha aficionat també, com el senyors Guerra i Abril, al ribot. Deu haver-li agarrat el gust.