El suport dels bisbes alemanys al nazisme 

El títol de l’article ve a ser la síntesi del document que els bisbes alemanys han donat a conèixer amb motiu dels setanta-cinc anys del final de la Segona Guerra Mundial.

L’informe dels bisbes alemanys sobre el paper que tingué la jerarquia de l’Església alemanya durant el nazisme ha estat un ‘mea culpa’ per l’actuació covarda i vergonyosa dels seus predecessors durant el règim nacionalsocialista.

El text donat a conèixer aquests dies afirma que fa setanta-cinc anys ‘els bisbes no s’oposaren a la guerra amb un “no” clar, sinó que es van fer còmplices de la guerra’, com passà amb la jerarquia de l’estat espanyol que donà suport a l’alçament  franquista amb l’anomenada ‘Cruzada’. Per això l’episcopat alemany ha admès la culpa pel suport de la jerarquia alemanya, o com a mínim el silenci, davant les atrocitats de Hitler.

Aquest valent reconeixement de culpa recorda que ‘tant el setembre de 1939 com després, els bisbes alemanys no protestaren obertament contra la guerra d’extermini nacionalsocialista’. El document de 23 pàgines, titulat ‘Les paraules dels bisbes alemanys per al 75 aniversari del final de la Segona Guerra Mundial’, admet que la jerarquia alemanya a penes reaccionà davant ‘els escandalosos crims contra aquells que van ser discriminats i perseguits com a estrangers, especialment els jueus’.

Aquest text, presentat pel president de l’episcopat alemany, Georg Bätzing, admet ‘un buit en la memòria i en el reconeixement’ de les víctimes del nazisme per part dels bisbes alemanys. Bätzing ha reconegut que el 8 de maig de 1945 va ser un dia de rendició (tot i que ara és un símbol de l’alliberament), ja que els alemanys van començar a sofrir les conseqüències de la guerra i de la fam.

En aquest document, els bisbes alemanys reconeixen que se senten ‘avergonyits’ per les actuacions dels seus predecessors. L’informe afirma que després de l’atac a Polònia, començà una ‘guerra d’extermini’ ideològica, amb innombrables crims, deportacions i assassinats dels intel·lectuals polonesos, inclòs el clergat catòlic. Els bisbes alemanys recorden que amb la invasió de Polònia (contrària al dret internacional), els bisbes es van preguntar com havien de reaccionar, però sense fer cap protesta contra Hitler. Per això aquest document recorda, entre les accions vergonyoses dels bisbes alemanys, que després de l’ocupació nazi de França, totes les campanes catòliques voltejaren en el Reich en senyal de victòria. Un altre fet infame de la jerarquia alemanya, com reconeix aquest document, va ser anomenar ‘creuada contra el bolxevisme impiu’, l’atac del Reich a la Unió Soviètica, cosa que (com passà després a l’estat espanyol), va fer que tinguera una justificació religiosa, en una contesa que només va ser una guerra cruel.

Com reconeixen, els bisbes alemanys no van tindre en compte el sofriment de tots els qui patiren l’horror del nazisme, ja que no hi hagué cap protesta oberta de l’episcopat alemany contra la guerra i contra els crims monstruosos, especialment els perpetrats contra els jueus.

El text acaba reconeixent que durant el nazisme, els bisbes alemanys, i no tots, només s’atreviren a condemnar els actes d’eutanàsia contra els discapacitats, però no qüestionaren la brutalitat de Hitler i les pràctiques d’extermini. Per això aquest document acaba reconeixent que els bisbes alemanys ‘hui estem tristos i avergonyits de mirar les víctimes’. A més, com diu l’episcopat alemany en aquest informe, ha estat particularment vergonyós que durant molt de temps no s’haja prestat suficient atenció al sofriment dels qui patiren l’horror nazi.

Aquest text valent dels bisbes alemanys, ens mostra que només el reconeixement de la culpa (i no el silenci covard) pot cicatritzar les ferides obertes pels crims monstruosos del nazisme o del franquisme. Per això, els bisbes espanyols haurien de publicar un text per demanar perdó pel suport de la jerarquia espanyola al colp d’estat del 1936 i de la majoria dels bisbes espanyols al franquisme.