18.11.2017 - 12:39
|
Actualització: 18.11.2017 - 13:39
El pobre tio Canya ni troba les claus de sa casa ni li ixen els comptes de cada setmanada que li paga el fill de son pare de l’empresari. El tio Canya no sap quins comptes fa l’amo amb els diners que li fan guanyar els treballadors de la fàbrica de llençols més gran de la Vall, però el que sí que sap és que les famílies dels altres companys de faena viuen molt millor que la seua, se’n van de viatge per vacances i tenen un cotxe millor i més nou que el seu atrotinat Citröen del 2001.
Quan el tio Canya es va atrevir a queixar-se fa poc a l’amo amb la boca xicoteta un dia que li va tornar a ofrenar un cabàs de mandarines del seu secà, el senyor Cristòbal li va respondre que “Sempre estàs igual, amic Canya, sempre queixant-te! Quin vici més lleig!” I el tio Canya a casa se’n va tornar, la cua entre cames, el cap mirant el terra polsós (quan plourà, Senyor!). Tampoc l’alliberat del sindicat, el seu sindicat, li trau trellat i sempre se li riu a la cara i vol fer-li comprendre que és que l’amo té problemes, que els llençols xinesos tenen la culpa, que no hi ha diners suficients per pagar les setmanades com déu mana, que paciència, que ja vindran temps millors i que els seus companys cobren més perquè treballen millor. Però el tio Canya es jura que mai més ningú se li riurà a la cara.
El tio Canya ha pres una determinació. Ja està cansat de veure els encarregats de la fàbrica rient la bufa que porten en els alardos desfilant disfressats de Hawaianos o de pistolers al costat del seu amo, al que acostumen a fer la pilota ara i adés sense cap vergonya i davant tot el món. Enguany ha decidit no tornar a aplaudir mai més el seu amo i els encarregats quan tornen a passar l’any que ve pel davant d’on ell i els seus xiquets estiguen. També ha decidit canviar de sindicat i deixar d’ofrenar més mandarines al fill de son pare del seu amo. Potser que no li pugen el jornal, però almenys no li pujaran mai més a cavall. El seu fill major li ha explicat molt bé el significat d’una paraula que han donat a classe: Dignitat.
(Dissabte, 18 de novembre, manifestació a València per UN TRACTE JUST)
