13.12.2020 - 12:45
|
Actualització: 13.12.2020 - 13:45
L’Ajuntament de l’Olleria ha optat per l’ús exclusiu del castellà en la senyalització que recentment està posant als carrers i vies de la localitat.
És el que es desprén dels nous senyals de regulació de l’aparcament i d’altres aspectes de la circulació de vehicles al municipi, en què ha desaparegut per complet el valencià. Limitació temporal en l’estacionament, avisos, o restriccions en l’ús de places d’aparcament són alguns exemples de les noves plaques informatives on el castellà és l’únic idioma utilitzat.
Aquesta tria va en contra de la normativa lingüística legal, que dóna preferència a l’ús del valencià. L’article 1 de l’Ordre d’1 de desembre de 1993 de la Conselleria d’Educació estableix que ‘El criteri general de l’ús de les llengües oficials a la Comunitat Valenciana en la senyalització de vies i serveis públics, atendrà al predomini lingüístic establert en el títol cinquè de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià’, i que en cas en què, per manament legal, es requerisca la senyalització en les dues llengües, es donarà prioritat a una llengua o l’altra segons aquest predomini lingüístic del territori en què s’ubique el senyal.
A escala estatal, la legislació preveu que en els territoris amb dues llengües oficials les indicacions de les senyalitzacions han de figurar en totes dues llengües, segons el Reglament general de circulació per a l’aplicació i el desplegament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, de 1990.
Dia dels Drets Lingüístics
Entitats socials han presentat aquest matí l’Informe de Denúncies dels Drets Lingüístics al País Valencià 2020, que pretén visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent.
L’informe s’ha presentat avui perquè és 4 de desembre, Dia dels Drets Lingüístics. Representants d’entitats socials com ara Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua o Acció Cultural del País Valencià han commemorat aquesta data a les portes del Palau de la Generalitat i han demanat una reunió amb el president Ximo Puig, amb la finalitat de manifestar-li el rebuig a les quatre sentències del Tribunal Suprem espanyol (TS) contra el decret 61/2017 del Consell.
