16.04.2016 - 23:05
Els monjos sempre ens hem sentit arrelats a la terra i a la cultura del país que ens acull i per això hem estimat la llengua del poble on estem, per tal de no sentir-nos mai estrangers o forasters enmig de la societat on vivim. I no ara, sinó des de sempre. Una prova d’això la tenim en una carta que el bisbe Atanasi escriví al bisbe Draconisi, de la zona del Nil, on Atanasi li retreia la fugida davant les persecucions, i el comminava a retornar a la seua diòcesi. La importància d’aquest papir (on hi ha aquest text del bisbe Atanasi, i que ha descobert la professora Sofia Torallas en el fons de papirs de Montserrat) es troba en el fet que és l’única traducció del grec al copte, pensada per permetre que els monjos coptes pogueren entendre la carta d’Atanasi escrita en grec.
Segons la professora Torallas, el contingut d’aquesta carta (en el papir més gran de la col·lecció de papirs de Montserrat) és pràcticament íntegre i la traducció del grec al copte és gairebé coetània de l’escrit original d’Atanasi. Aquest fet fa pensar, segons aquesta investigadora, en una ràpida difusió de la carta entre els monestirs d’Egipte que, gràcies a aquesta traducció, van poder conèixer el text d’Atanasi.
La sensibilitat dels monjos per la llengua i per la cultura dels pobles on vivim contrasta amb la indiferència de la jerarquia valenciana pel valencià. El dia 5 d’aquest mes, al Seminari de Montcada, es va reunir l’arquebisbe Cañizares amb els arxiprests valencians per presentar-los les propostes pastorals relacionades amb l’Itinerari d’Evangelització, perquè les puguen estudiar. De fet, l’arquebisbat de València ha enviat a les parròquies i a les comunitats, als religiosos i als laics, els materials a estudiar de cara a preparar el pròxim Pla Pastoral Diocesà d’Evangelització. La meua pregunta, senzilla i ingènua, és si en alguna parròquia o alguns laics, ha presentat com a tema d’estudi per incloure’l al Pla Pastoral, el ‘problema’ del valencià a la litúrgia. Perquè davant d’un nou Pla Pastoral, no seria ara el moment d’introduir la nostra llengua a l’Església?
Fa uns mesos, l’arquebisbe Antonio Cañizares va publicar la carta pastoral, ‘Evangelizar la cultura en Valencia’. Però, és possible evangelitzat la cultura d’un poble sense utilitzar aquesta mateixa cultura? És possible que un Pla Pastoral no tinga en compte la llengua dels cristians que hi han de participar?
Si els monjos antics (i els actuals) tenien aquella sensibilitat per assumir la llengua del poble on vivien, no hauria de fer també el mateix l’Església Valenciana per tal de ser autènticament valenciana? No és un contrasentit, en ple segle XXI, voler evangelitzar la cultura dels valencians sense utilitzar la llengua d’aquests cristians? No és un contrasentit que els cristians valencians hàgem de continuar deixant la nostra llengua a la porta dels temples, perquè l’Església no assumeix, sinó que rebutja el valencià? A quin altre país del món passa això? Que algú m’ho explique perquè no ho entenc.
