El veto del parlament europeu al president Puigdemont

Un parlament, com el seu propi nom indica, és aquell espai per parlar, per dialogar i per debatre, des de la llibertat i el respecte als contrincants. Que la Sra. Carme Forcadell, en aquell moment presidenta del Parlament de Catalunya, permetera la discussió i el debat polític, no hauria de ser cap notícia. Però precisament per permetre el debat, la cosa més normal del món, la Sra. Forcadell és a la presó acusada de rebel·lió i de sedició i ara és jutjada pel Tribunal Suprem espanyol.

Pel contrari, que el Sr. Tajani, president del Parlament Europeu, haja suspès (o censurat) la conferència dels presidents Torra i Puigdemont (segurament per pressions del govern espanyol) al·legant problemes de seguretat, és una burla al diàleg i al debat polític. El president Puigdemont ha parlat en onze parlaments europeus i no hi ha hagut mai cap problema de seguretat. Per això el boicot del Sr. Tajani, amb l’excusa de la seguretat, és sarcàstic. Quan Europa es desentén, amb total indiferència, de la seguretat dels refugiats que continuen morint al Mediterrani, parlar de seguretat per impedir la conferència del Sr. Puigdemont és un insult a la democràcia.

Però el que encara és més escandalós és que el 6 de març que ve, el Parlament Europeu aculla una conferència de Vox després de suspendre també una exposició sobre el català, organitzada a l’Eurocambra per Plataforma per la Llengua.

Si com ha dit Jordi Sànchez, diputat de Junts per Catalunya a la cambra catalana, ‘el judici és l’herència de la covardia de l’executiu de Rajoy per abordar una situació política’, l’actitud covard i inquisitorial del Parlament Europeu és també un insult a la democràcia, a la llibertat i a la Generalitat de Catalunya com a institució.

Finalment, en aquesta deriva incongruent d’Europa resulta xocant que les institucions europees s’hagen posicionat a favor de l’autoproclamat president de Veneçuela, Juan Guaidó, i que pel contrari, en el cas de Catalunya, Europa diga que es vol mantenir al marge adduint que el ‘procés’ és un problema intern i que les institucions europees no s’hi poden posicionar. Per això som molts els qui estem perplexos per l’actitud hipòcrita de la Unió Europea davant el judici als presos polítics.

El Sr. Antonio Tajani, amb el veto al president Puigdemont, ha optat per la llei mordassa i s’ha arrenglerat amb els de l’’a por ellos’, de tan trist record. I és que un parlament que no deixa parlar el president d’un país, perd el seu sentit més genuí. Perquè un parlament que censure o vete un representant polític es transforma en un parlament mut. Per això l’actitud del Parlament Europeu de prohibir la conferència del Sr. Puigdemont és una vergonya, ja que ha substituït el diàleg per una intolerància rància. Amb això, el Sr. Tajani s’ha posat del costat del 155, per la qual cosa segur que el president del Parlament Europeu s’hauria trobat ben a gust el diumenge 10 a la concentració de la plaça de Colón de Madrid. O encara més: el Sr. Tajani pot personar-se al Suprem espanyol al costat dels fiscals que acusen els presos polítics, ja que amb la seua acció, està fent campanya a favor del 155.