Josep Miquel Bausset

El 5 d’agost passat, els bisbes colombians Óscar Urbino, Ricardo Tobón i Elkin Fernando Álvarez (president, vice-president i secretari respectivament de la Conferència Episcopal Colombiana) en nom de tots els altres bisbes d’aquell país llatinoamericà, signaren un missatge adreçat al poble colombià amb motiu del bicentenari de la independència de Colòmbia.

El manifest, que comença recordant les paraules que Sant Pau adreçà als Gàlates ‘Vosaltres heu rebut una vocació de llibertat; per l’amor feu-vos servents els uns dels altres’ (5:13), fa memòria ‘dels esdeveniments que ens portaren a la independència.’ Per això els bisbes conviden ‘el poble colombià a donar gràcies a Déu’ per la independència de Colòmbia, ‘com ho va fer el nostre alliberador Simón Bolívar amb el Te Deum ofert en la capella del Sagrari de la catedral de Santa Fe de Bogotà, el 15 d’agost de 1819, una setmana després de la victòria en el pont de Bocayá.’

En aquest text els bisbes colombians recorden ‘les persones que participaren en la gesta alliberadora, els qui amb generositat bressolaren el somni de llibertat, els qui col·laboraren en la difusió dels ideals dels Drets Humans i de la Independència i els qui oferiren les seues vides per la llibertat del poble, amb les seues idees, les seues lluites i els seus sacrificis.’ Tots, com diuen els bisbes colombians, ‘són per a nosaltres un regal de Déu.’ El manifest assegura que ‘la llibertat que aleshores ens aconseguiren, és un do i també una gran tasca que hem de realitzar.’

Els bisbes colombians afirmen en aquest text que ‘la fe cristiana il·luminà i acompanyà els processos que ens portaren a la Independència’ i per això agraeixen a Déu ‘la vida, l’entrega i els esforços de tants preveres, religiosos i fidels que col·laboraren amb veritable heroisme en les lluites per la llibertat.’

En aquest document, els bisbes de Colòmbia recorden que ‘la tasca de la llibertat està inacabada, i freqüentment es veu amenaçada’ amb ‘nous enemics de la llibertat’, com ‘l’individualisme imperant, la bretxa econòmica que resulta de la injustícia social i de la concentració de capital, la falta d’oportunitats de treball, terra i sostre, la corrupció que condemna els més vulnerables a més misèria, els processos econòmics i culturals que agredeixen la natura i el narcotràfic que destrueix la joventut.’

Els bisbes colombians encoratgen els fidels a lluitar contra els nous esclavatges, una lluita que ha de començar ‘en el cor de cada colombià’. Per això els bisbes demanen que els colombians sàpiguen ‘acollir Crist i l’Evangeli’, ja que Jesús ha vingut a nosaltres ‘amb el poder de l’amor de Déu, per destruir l’egoisme i la supèrbia, l’odi, la violència i la cobdícia.’

Amb motiu del bicentenari de la Independència, els bisbes colombians conviden el poble a ‘mirar el passat amb gratitud’ i a ‘assumir el nostre present amb responsabilitat.’ El manifest dels bisbes de Colòmbia també demana ‘promoure una transformació cultural’ per a continuar ‘el camí de la llibertat’, per tal d’esdevenir ‘una comunitat nacional amb un gran projecte, amb una sòlida responsabilitat dels uns pels altres.’ Els bisbes recorden en el text que ‘fa dos-cents anys, un poble, unit pels mateixos ideals, s’espolsà el domini d’una altra nació que l’oprimia.’

Els bisbes acaben el missatge fent una crida a ‘caminar junts’ com a poble i a créixer en un diàleg ‘que pose fi a la violència’, per a ‘trobar camins de reconciliació’. I també a fer possible ‘una cultura de l’encontre’, a ‘comunicar Crist i a treballar perquè la reconciliació regne en la nostra societat.’

Com deien també els bisbes argentins el 2016 amb motiu del bicentenari de la independència de l’Argentina (en un text similar al dels bisbes colombians) ‘per a nosaltres la Pàtria és un regal de Déu, un do del seu amor que estem cridats a cuidar i a desenrotllar.’

Si com ha dit algun arquebisbe, ‘la unidad de España es un bien moral’ (com si formara part del Credo), la independència dels països llatinoamericans fa dos segles devia anar contra eixe ‘bien moral’ i per tant els bisbes colombians o argentins, amb els seus documents lloant i agraint a Déu la independència dels seus països, devien actuar en contra. Però és evident que ni la unitat d’Espanya ‘es un bien moral’, ni va ser un pecat la independència de l’Argentina, Colòmbia, Veneçuela, Xile, l’Equador, el Salvador, Cuba, Nicaragua, Guatemala, Mèxic, Costa Rica, Hondures, Panamà, la República Dominicana, l’Uruguai, Paraguai o el Perú. Només cal llegir el document dels bisbes colombians, agraint a Déu la independència de Colòmbia aconseguida fa dos-cents anys.