Els bous

La mort de dues persones més –una a l’Alcora i l’altra a Llíria– i els diversos ferits als bous a la mar a Dénia, fa que aquest 2019, amb cinc víctimes, siga l’any amb més morts des del 2015.

El fet que abans de l’Alcora i Llíria hi haja hagut diverses persones que han mort o han quedat ferides en els bous al carrer hauria de fer replantejar aquesta ‘tradició’.

Fa uns anys, va ser un despropòsit descomunal la proposta de la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats espanyol, quan el 3 d’octubre de 2013 aprovà una iniciativa per a protegir les corridas i on defensava la tauromàquia com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La proposta inicial del Congrés (per més surrealista que semble) era declarar els bous Bé d’Interès Cultural, per a evitar així la prohibició de les corridas a Catalunya. Però al final, esperpènticament, van apostar per presentar els bous com a candidats a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i promoure’ls a les escoles!

Tot això venia de la Iniciativa Legislativa Popular, que amb més de mig milió de firmes recollides (entre elles la del Sr. Rajoy), pretenia revertir la decisió del Parlament de Catalunya que suprimia les corregudes de bous, pel fet de ser un espectacle cruent i que ens hauria de repugnar.

Cal dir que l’Església ha estat contrària als espectacles de mort i de vanitat humana, com es pot comprovar en la butla De salutis gregis Dominici, promulgada l’1 de novembre de 1567 pel papa Pius V i que diu: ‘Atès que aquests espectacles taurins no tenen res a veure amb la pietat i la caritat cristiana, i volent abolir aquests espectacles cruents i vergonyosos, no d’hòmens sinó del dimoni, prohibim terminantment, sota pena d’excomunió, als qui permeten la celebració d’aquests espectacles en què es corren bous i altres feres en els llocs on es duguen a terme.’

La butla diu també que ‘si algú morira allà, no se li ha de donar sepultura eclesiàstica’. I encara, prohibia ‘sota pena d’excomunió, que els clergues que hagen rebut ordes sagrades, prenguen part en aquests espectacles’. El papa Pius V prohibia les corregudes de bous, ‘encara que siguen, com erròniament es pensa, en honor dels sants o d’alguna solemnitat o festivitat de l’Església, les quals s’han de celebrar amb lloances divines, alegria espiritual, obres piadoses i no amb aquesta classe de diversions.’

Anys més tard, el 1920, el cardenal Gasparri, Secretari d’Estat del Vaticà, deia: ‘L’Església continua condemnant en veu alta, com ho va fer Sa Santedat Pius V, aquests sagnants espectacles.’

També el papa Joan Pau II afirmava: ‘L’home, eixit de les mans de Déu, ha de ser solidari amb els altres éssers vivents.’ Fins i tot Hemingway, molt aficionat als bous, deia: ‘Des del punt de vista cristià, les corregudes de bous són moralment indefensables, ja que hi ha sempre crueltat i mort.’

Però ha estat el papa Francesc, en l’encíclica Lloat sigueu, qui ha denunciat amb valentia la tortura dels animals, quan al número 130 d’aquest text diu: ‘És contrari a la dignitat humana fer sofrir inútilment animals, i sacrificar sense necessitat llurs vides.’

Evidentment que no estic demanant que siguen excomunicats els qui van ser membres de la Comissió de Cultura del Congrés que van aprovar la protecció de les corregudes de bous, ni tampoc els toreros! Però defendre-les com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat va ser una broma de molt mal gust! I un gran ridícul.

Les corridas o els bous al carrer, no podran ser mai cultura, com sí que ho és el Misteri d’Elx, la Llotja de  València, el monestir de Poblet, el Palmerar d’Elx, la Sagrada Família de Barcelona, l’Alhambra de Granada o les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.

I és que una cosa és la cultura i una altra la tortura! A més del perill que comporten els bous, com s’ha vist amb la mort recent d’alguns valencians.