Els canelons amb carn de xiquet

Estem cansats de llegir, veure a la tele, sentir pel carrer… expressions sense intenció real de voler ofendre ningú malgrat la càrrega violenta aparent del seu contingut. Estaríem parlant de la banalització de la mort, per exemple. Estem acostumats que la mort aparega innocentment en moltes converses despreocupades: “Si vaig allí et mate!”, “¡Ven aquí joputa que te hago a pedazos!”, “Has perdut i ací tens el meu escat i mat!”, “Abans, quan era menut, deia que me’l menjaria a mossos, però ara, de gran, dic… per què no me’l vaig menjar?”, “Sí, vaig jurar que mataria aquelles xiques, però era un dir…”, “Matar el missatger”, “L’amo ens vol matar de fam”, “Fem un vermudet per a matar la gana?”…

Molts valencians coneixem un miracle de sant Vicent on apareix simbòlicament la mort d’un xiquet. Una família de Morella (?) va escorxar el fill menudet i el va servir a trossets en forma d’estofat al sant que els visitava. Ell va saber el fet sangonós -devia saber-ho tot-, i va reconvertir els trossos de l’infant en el xiquet viu i content, com si no res li hagués passat. Podeu veure reproduït el miracle en forma de rajoletes de ceràmica en un carrer de Morella.

Ara mateix, un fet que podia haver fet riure el personal que acostuma a divertir-se amb el Polònia de TV3, ha fet perdre l’oremus a gent d’ideologia més aïnes de dretes, sobretot de Vox, que han posat el crit en lo cel i la denúncia en lo jutjat. Però a qui tampoc no li ha fet gens de gràcia la història dels canelons amb carn de xiquet és al Jutge (amb majúscula si us plau) Sergio Escalona Lebiere, qui sí que sembla agafar a gust els temes que tenen a veure amb la persecució del català, entre més.

I ara el cas dels canelons amb carn de xiquet del títol de l’article: Un tal Jordi va tindre la gosadia de traure-li punta, en forma de tuit, als insults habituals als mestres de català que ‘sembla’ que sovint atonyinen sense pietat els infants castellanoparlants (com acostumen a denunciar ells). Açò que va ser capaç de piular, “Ja tinc la carn de nen castellanoparlant per a fer els canelons [de sant Esteve]”, és el que va traure de polleguera, prou temps després, les organitzacions polítiques esmentades, les quals van agafar la història com a agressió real als pobres infants. Segons els experts en temes jurídics, diuen que, atenent les peticions acostumades del Jutge, Escalona Lebiere, la brometa de Jordi li podria costar no més de dos anys de presó.