07.11.2018 - 16:01
|
Actualització: 07.11.2018 - 17:01
Les associacions de víctimes de les fosses de Paterna, on hi ha valldalbaidins afusellats, cerquen l’empara del Parlament Europeu. En una queixa presentada avui a la Comissió de Peticions (PETI) de la cambra, denuncien ‘la impunitat’ del cas a l’estat espanyol i demanen de comparèixer davant els eurodiputats en comissió parlamentària. En l’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, demanen que s’inste Espanya a ‘aplicar la justícia universal’ i que investigue els crims comesos per la dictadura franquista. ‘Ser aquí és una anomalia, si hi som és perquè venim a demanar la justícia que se’ns denega al nostre país i als nostres jutjats’, ha dit Santiago Vallés, representant dels familiars, abans de lliurar la petició a la presidenta de la PETI, Cecilia Wikström.
Vallés ha recordat que la justícia internacional era ‘ordenament intern’, i ha afegit:’Esperem que la petició es converteixi en una realitat palpable.’
També ha agraït el paper de la Diputació de València en els ajuts públics per a fer possible les tasques d’exhumació a les fosses i ha retret al govern espanyol que no assumesca aquesta responsabilitat. ‘Som aquí reivindicant 2.338 morts, amuntegats en fosses comunes, en un cementiri que és un mapa de l’horror i a aquestes morts se’ls ha de fer justícia, estem esperançats que el nostre missatge arribe’, ha conclòs.
Per la seua banda, Aradia Ruiz, advocada, ha explicat que molts lletrats veien cada dia la impunitat i ha lamentat que sovint es faça servir com a argument la prescripció dels delictes o que les persones que van cometre’ls són mortes. ‘L’estat té l’obligació d’investigar-ho, hem vingut a demanar empara del dret internacional.’
Ángel González, de la Coordinadora estatal de suport a la querella argentina contra crims del franquisme (CEAQUA), ha recordat que no reivindicaven únicament ‘exhumació i reconeixement de les víctimes’, sinó també ‘veritat, justícia i reparació’: ‘Sense això no es podran tancar ferides ni es podrà superar la fase tan negra de la història.’
La queixa
Els peticionaris denuncien que Espanya vulnera la Carta Europea de Drets Fonamentals pel que fa al dret d’una tutela judicial efectiva i sol·liciten també que el Parlament Europeu inste la Comissió Europea a desenvolupar els continguts de l’informe Nagy sobre els drets fonamentals a la Unió Europea.
A més, recorden que l’informe, aprovat per una àmplia majoria del ple el 2016, recull que és ‘imprescindible’ que tots els estats membres col·laboren amb les investigacions judicials destinades a esclarir responsabilitats en memòria democràtica. El text també diu que els estats han de ‘procurar veritat, justícia i reparació a les víctimes dels crims de lesa humanitat comesos a la Unió Europea per règims totalitaris’.
‘La Unió Europea no pot admetre que un estat membre amb el nombre de desapareguts més gran del món després de Cambodja, més de 114.000 que són en cunetes o fosses comunes, continue negant veritat, justícia i reparació per a les víctimes durant vuitanta anys. Fins quan?’, diu la queixa presentada avui. ‘Els autors dels crims de lesa humanitat continuen impunes, no s’han investigat judicialment els delictes de tortura’, afegeixen.
Fosses de Paterna
La queixa també exposa la situació actual de les fosses de Paterna i explica que, a causa de la manca d’actuació d’ofici de l’estat espanyol per procedir a l’exhumació, identificació i empara judicial, els familiars s’han constituït en associacions per fosses i d’aquesta manera, organitzats, gestionen tots els passos necessaris i sol·liciten ajuts, procés en el qual han comptat amb la Diputació de València.
Segons les dades recopilades per les associacions, de les 2.238 víctimes per sentències de consells de guerra contra civils que van ser afusellats a Paterna entre el 1939 i el 1956, han aconseguit d’exhumar-ne més d’un miler, fins ara.
