Els trenta-un rellotges d’Eduardo Zaplana

Fa uns dies, els mitjans de comunicació ens informaven dels trenta-un rellotges d’alta gamma, valorats en 189.000 euros, que la Guàrdia Civil trobà a la casa d’Eduardo Zaplana de Madrid. Sembla mentida que les persones s’aferren tant i tant als diners, a les joies, als comptes corrents o a les possessions immobiliàries. I és que, com diu el llibre de l’Eclesiastès, ‘El cobejós de diner no en té mai prou’ (Ecle 5:9). Així ens presenta la Bíblia l’home que es deixa portar per l’avarícia, l’ambició i la cobejança, que és l’amor als diners. L’home que, per més diners que tinga, no està mai saciat ja que sempre en vol més.

Tots hem seguit, gràcies als mitjans, la detenció, la presó, la malaltia i l’ingrés a l’hospital La Fe de València de qui va ser president de la Generalitat, deixat en llibertat el 7 de febrer passat.

Fa uns mesos vaig recordar aquest verset de la Bíblia per la detenció del Sr. Eduardo Zaplana, ex-president de la Generalitat, acusat d’emblanquiment de diners i delicte fiscal, i del Sr. Vicente Cotino. Aquests mateixos versets de la Bíblia que fan referència al cobejós expliquen el judici de qui va ser batle d’Alacant, acusat de tres delictes de frau fiscal i un de suborn (pels quals demanen nou anys i nou mesos de presó) i la sentència del Suprem espanyol (que ratificà la del TSJCV) que condemnà la Sra. Milagrosa Martínez (la segona consellera de Camps a la presó) a nou anys i als caps de la Gürtel a tretze.

Fa uns mesos, la Sra. Isabel Bonig s’irrità per les declaracions de la vice-presidenta del País Valencià, qui denuncià l’actitud dels dirigents del PP que ‘posen persones imputades per corrupció, en les candidatures’. La Sra. Bonig, presidenta del PP valencià, no devia recordar que va ser la cobdícia del superconseller del PP, Rafael Blasco, que el va portar a la presó, per la qual també han passat l’ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el conseller Luís Fernando Cartagena o l’ex-batle de Torrevella, Pedro Hernández Mateo, condemnat per prevaricació i falsedat documental. Casos com el de l’ex-batle de Vila-real, Manuel Vilanova, condemnat a sis mesos de presó i a vuit anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació, Ricardo Costa, Víctor Campos, Vicente Rambla, Rafael Betoret, Sonia Castedo, J. J. Ripoll o nou dels deu regidors de l’Ajuntament de València.

Davant això, cal dir que tots els militants del PP són uns corruptes? No, de cap manera. Però la Sra. Bonig, que presumeix d’un partit honest, no pot negar que molts dirigents del PP valencià han passat per la presó o estan encausats o investigats per la seua cobdícia.

Davant la corrupció del PP, reconeguda per la Justícia, la Sra. Bonig hauria de tindre una miqueta més d’humilitat i reconéixer els mals exemples, com quan el Sr. Rajoy posava l’ex-ministre del govern espanyol Jaume Matas com a model, ja que volia  ‘intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Baleares’.

Si seguírem els consell de l’Eclesiàstic, ‘allunyeu de mi la cobejança’ (Ecli 23:4) i recordàrem que res del que tenim no ens ho emportarem, segurament podríem, si no acabar del tot amb la corrupció, sí, com a mínim, fer que es debilitara molt. Mentrestant cal lluitar contra aquest flagell i ser més humils.

El bisbe Sant Policarp d’Esmirna, ja en el segle II escrivia una carta als cristians de Filips, un text tan actual encara hui per a tots nosaltres, on els advertia del perill de caure en la idolatria dels diners: ‘Vos exhorte també a abstenir-vos de l’amor als diners’ (capítol 9).

La Sra. Bonig, que s’irrità per les declaracions de la Sra. Mónica Oltra, hauria de recordar que el seu company de partit, el Sr. Borja Sémper va afirmar que ‘l’ésser humà es pot convertir en un pocavergonya davant la temptació’. I també: ‘Vaig entrar al PP perquè era honrat, però hui ha perdut l’empremta de l’honradesa’ (El País, 19 agost de 2016). Si ho digué el Sr. Sémper, portaveu del PP al parlament basc, per alguna cosa deu ser.

I pel que fa als trenta-un rellotges del Sr. Zaplana, desgraciadament malalt de leucèmia, caldria recordar les paraules de Jesús quan ens exhorta a no anar darrere dels diners: ‘Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni enmig de l’abundància, la vida d’un no li ve dels seus béns’ (Lc 12:15). No val més la salut que els diners?