‘Els valencians, des de quan són valencians?’, de Vicent Baydal

Diuen i conten, però val més que ho comproveu estimats lectors i lectores, que si agafes un diccionari de la prestatgeria de la biblioteca i l’obris, et pots trobar un fum de paraules en negreta ordenades alfabèticament explicant-nos-en el significat. Nosaltres ho hem comprovat i mireu què estem llegint: – divulgar, v.tr. Fer conèixer a molta gent.

No sabem si és molta o poca gent a la qual els podem divulgar el present escrit, però posarem el nostre granet d’arena per a fer arribar la lectura del següent llibre:

Els valencians, des de quan són valencians? de Vicent Baydal publicat per l’Editorial Afers. 193 pàgines. Publicat al 2016 i reimprès quatre vegades, està escrit per Vicent Baydal (doctor en Història Medieval), professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Basant-nos en la Classificació Decimal Universal i en la llista d’encapçalaments de matèria, el llibre l’hem preferit catalogar a la Biblioteca d’Albaida amb el número 316 (Ciències Socials. Sociologia) i com a subencapçalament la matèria d’Historiografia perquè, en llegir-lo, l’hem valorat com un estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València.

Un llibre ple de detalls des de la creació del regne en 1238 (Jaume I) fins a la dècada de 1360. Anys en els quals es consoliden les corts valencianes, la Diputació General o la pròpia Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. Ens referim a una unificació jurídica i governativa del regne amb la defensa dels Furs de València i la cooperació política, la qual cosa dóna com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia.

El llibre és el resultat de cinc anys de treball en arxius de Barcelona, Saragossa i València, en els quals investiga milers de documents medievals que fonamenten les institucions actuals polítiques valencianes.

Hi ha estudis pareguts fets per Antoni Ferrando o Agustín Rubio Vela. L’autor els té en compte en el llibre, però creiem que Vicent Baydal fa l’anàlisi de la consciència identitària dels valencians des del moment de la seua aparició, i no des del moment on ja s’ha consolidat (finals del segle XIV). D’aquesta manera, Baydal completa allò que els autors precedents no havien analitzat: els camins, etapes i motius que van permetre aquesta construcció identitària dels valencians, el com i el perquè. Si datar el naixement d’una nació resulta complicat (i moltes vegades polèmic), datar l’origen dels valencians com a poble és d’atrevits i valents. Un poble nou europeu constituït per una comunitat humana amb consciència col·lectiva pròpia que agrupava el conjunt de pobladors del Regne de València, foren quins foren els seus orígens, catalans, aragonesos o d’altres llocs. Durant aquesta etapa, la qual marca l’evolució posterior, s’assisteix a l’extensió dels Furs al conjunt del territori, a la construcció d’una comunitat política de tots els estaments anomenada ‘General’ i al bastiment d’unes relacions polítiques amb la monarquia vehiculades a través de les Corts i la Generalitat. A més a més, tot això anà acompanyat d’eixa aparició d’identitat col·lectiva territorial vinculada a les particulars estructures jurídiques i institucionals del regne.