Els versets a Sant Antoni tampoc poden fugir de la pandèmia

Passats els Reis, els pobles de la Vall començarien, en un any normal, els preparatius per a la celebració de la tradicional festa de Sant Antoni: fogueres, porrats, la llum de l’ermita del sant a Bocairent, la subhasta de Fontanars dels Alforins…

Però enguany la covid-19 ho capgira tot, i les festes en són víctima també. Poca celebració pública es farà aquest 2021 pel sant protector dels animals. I això, precisament, expliquen els versos que, com cada any, Joan Olivares dedica a Sant Antoni amb motiu de les festes d’Otos.

Lloat siau, sant Antoni.
Mos haureu de disculpar,
però no estem per a gaites,
aixina que anem al gra:
Segurament, car patró,
recordeu que l’any passat
ploràvem amargament
per unes calamitats
que, en aquell moment, pensàvem,
no podien ser més grans.
Que si el preu de les taronges,
que els caquis ni regalats
que si Trump i que si el Brèxit,
que si el calfament global,
que els jóvens se’n van del poble,
que el futur pinta fatal.
La fi del món pareixia
que estava a punt d’arribar.
Qui mos havia de dir
que al pastís d’adversitats
faltava la cirereta
de la pandèmia global!
Aixina que, sant Antoni,
encâ que mos sàpia mal,
vos quedeu sense foguera
ni bunyols, coets ni sopar,
ni coques ni processons,
ni gossos, gats ni pardals.
No penseu que és per venjança.
No vos volem castigar,
ni encara menys baratar-vos
per un atre patronat.
Lo que passa, sant Antoni,
és que el món ha entropessat
en una pedra més xica
que una agulleta de cap,
i totes les grans certeses
de sobte s’han capgirat.
Però, mireu, la desgràcia
mos ha fet reflexionar.
Les coses que pareixien
abans les més importants
s’han quedat ben a la cua
i unes atres van davant.
En primer lloc, la salut
de familiars i arrimats,
de veïns i coneguts,
forasters i emigrants,
dels que patixen misèria
i tota la humanitat.
I tot seguit, l’alegria,
l’estima, la caritat,
la bona fe, la justícia
i la generositat.
Perdoneu que, per la rima,
quede un poc desordenat.
Els cotxes grans, els viatges,
els luxes i vanitats
els hem deixat ben arrere,
alguns fins els hem borrat.
No remugueu, sant Antoni,
que encara no hem acabat.
De la festa del Patró,
tampoc mos hem oblidat,
però han quedat en el rànquing
un escaló més avall.
Per sort, gràcies a la ciència,
als metges i els practicants,
la llum al final del túnel
ha començat a brillar.
Ja podeu estar tranquil,
si tot lo món fa bondat,
mos posarem la vacuna
i l’any que ve a celebrar
la festa més gran del poble,
la del sant més estimat,
amb alegria i salut
i amb el fervor redoblat
Sense oblidar la lliçó
que el virus mos ha donat:
serem humils, solidaris
i mos voldrem com germans,
com vós, benvolgut patró,
estimeu els animals.
Pregueu a Déu, sant Antoni,
que mos guarde de tot mal,
de furgaes de dimoni
i de virus coronats.
Doneu records a sant Pere,
a sant Roc, a sant Josep,
als bons santets de la Pedra i
tota la cort celestial,
i l’amoret més sentit
als que al cel se n’han pujat.