‘Em dic Lucy Barton’, d’Elizabeth Strout

A la memòria de Carles Capdevila

‘Quant que m’agradaria treballar ací envoltat de llibres!’. Aquesta sentència l’hem escoltada un munt de vegades els professionals de les biblioteques, i ho fem amb recança; d’una banda, perquè li donem la raó a qui ho afirma (apareix la nostra faceta evangelitzadora i proselitista); d’altra, ens flagel·lem metafòricament, perquè transmet una imatge distorsionada de la nostra faena i, simultàniament, ens enlluerna, perquè és el que sovint desitgem fervorosament.

Poder escodrinyar, olorar, llegir i rellegir a les llibreries per seleccionar allò que volem per als nostres lectors és gairebé un somni humit. Ens hem de conformar, a contracor, a veure els diners (pocs) de què disposem i fer una tria ràpida i poc meditada. Tot i això, la coneixença del mercat editorial fa que, en determinades decisions, com els trapezistes, tinguem xarxa. Edicions de 1984, amb el seu editor Josep Cots al capdavant, ens aporta seguretat. El seu catàleg està farcit d’autors més que recomanables: Laurent Binet, Sílvia Alcántara, Claudio Magris, Georges Sanders i més. Elizabeth Strout i el llibre que recomanem, Em dic Lucy Barton, formen part de la col·lecció Mirmanda d’aquesta editorial.

La història, narrada en primera persona, arrenca amb Lucy Burton ingressada a l’hospital per una operació de l’apèndix i, com a conseqüència d’una infecció ha d’estar nou setmanes al centre hospitalari de Nova York amb vistes a l’Edifici Chrysler. Durant el període de convalescència rep la visita de sa mare, a qui fa anys que no veu, i comencen a parlar del poble, dels veïns, dels germans, de les filles. Les converses mostren la (in)comprensió, els silencis, la distància, l’estima i l’amor de les relacions mare-filla sense haver d’usar ‘t’estime’ ni fer paleses les pors.

Històries de la quotidianitat, íntima, de les persones corrents. El somriure de la infermera, el gest afectuós del metge, la becadeta de la mare…, xicotetes històries que s’entrellacen, però on rascant una miqueta hi trobes la cerca de la identitat, de la puresa de l’amor, de les arrels, el retorn a la infantesa crua i la dualitat d’una societat americana bipolar. Sense instruments sociològics rigorosos, més aïnes sociologia de sobretaula, ens pot donar arguments per copsar, per exemple, el com i el perquè de determinats posicionaments polítics oposats entre el món rural i l’urbà nord-americà.

He de reconèixer, però, que durant la lectura m’he preguntat si no es tractava d’una novel·la nyonya i amb poc solatge. Segurament, i ací rau la grandesa, és que no vol ser pretensiosa. Insinua subtilment més que no explicita, però emociona, en la mesura que de la senzillesa i la simplicitat s’entreveu l’enorme complexitat de les relacions humanes. No us decebrà (o sí?)

…

ese huracán quiso huir de su propio ser,
se fue a otras ciudades convencido que a tus islas
le estaba prohibido volver.

Love of Lesbian. Bajo el volcán

Informació del llibre:

Col·lecció: Mirmanda, 150
ISBN:  978-84-15835-84-4
Traducció:  Esther Tallada
Llengua original: Anglès
Pàgines: 224