En el ‘procés’ hi va haver violència; en una violació no

Així es desprèn després de conèixer la sentència sobre la Manada i l’empresonament dels presos polítics.

I és que som molts els qui, amb estupefacció i indignació, hem conegut la sentència del judici als cinc jóvens que van violar una xica a les festes de San Fermín de Pamplona, i que han estat condemnats per l’Audiència Provincial de Navarra a nou anys de presó cadascú. L’explicació del tribunal a aquesta sentència, és que la jove no va patir una agressió sexual, sinó només abusos, ja que segons els jutges no hi va haver violència. Aquesta explicació no pot ser més absurda. Per al tribunal, només si la jove s’haguera resistit i s’haguera enfrontat als seus agressors, amb el resultat, més que evident de colps i de ferides, sí que hauria estat una agressió i no un abús, perquè hi hauria hagut violència. Però passaria el mateix amb un robatori? Si a una dona li furten el cotxe i no s’enfronta als lladres, pel fet de no sofrir violència, no hi hauria igualment un furt? És que cal que la dona, a més de ser violada, s’haja d’enfrontar als seus agressors, amb perill per a la seua vida?

El ressò social de la infame sentència de la Manada, com no podia ser d’una altra manera, ha estat general. I tot i que els jutges han mostrat l’alarma davant l’excessiva (segons ells) reacció de la societat, la població ha manifestat el rebuig i la condemna a aquesta sentència. Fins al punt que la pressió social està obligant la classe política a revisar els tipus de delictes sexuals, per tal d’introduir-hi alguna reforma, revisió o replantejament del Codi Penal, per endurir-lo i així evitar sentències injustes com la que hem vist en el cas de la Manada.

S’ha dit que la pressió social i la reacció de la societat davant la sentència de la Manada pot fer que el govern espanyol revise el Codi Penal. Aleshores, per què la pressió social (que va existir) i la reacció d’una bona part de la societat catalana (ben contundent) tant l’1 d’octubre en el referèndum com en la vaga del dia 3, no obliga també a revisar el Codi Penal en relació a la rebel·lió i sedició? Com és possible que en una violació el tribunal no veja violència i sí que la veja el jutge Llarena en l’actuació dels presos polítics? Com és que veuen sedició i rebel·lió en uns casos i no veuen violació en un altre? I com és que, curiosament, van veure violència l’1 d’octubre en els qui portàvem una papereta a la mà i no en l’actuació policíaca? És que volen convertir les víctimes en botxins?

És incomprensible i vergonyós que el tribunal diga que no hi va haver violència en el cas de la violació a Pamplona. Però és també una vergonya que els presos polítics i els exiliats polítics, sense exercir cap mena de violència (ells sí que no van ser violents, i no com els de la Manada), puguen ser condemnats a penes que oscil·len entre deu i trenta-cinc anys de presó. A més, en el cas dels presos polítics, no és una violència tindre’ls tancats a centenars de quilòmetres de les seues famílies? Per què s’ha de castigar també els familiars dels presos polítics, que han de fer centenars de quilòmetres per veure’ls?

Fa uns anys, qui va ser alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, del Partit Andalucista, va dir que la justícia era ‘un cachondeo’. A la vista de la sentència del cas de la Manada i de l’ingrés en presó preventiva dels presos polítics catalans, cal recordar el salm 57 quan diu: ‘Sabeu què és fer justícia, poderosos? Sentencieu entre els hòmens amb raó?’. I també el salm 81: ‘Fins quan sentenciareu contra justícia, afavorint la causa dels culpables? Són els febles i els orfes que heu d’afavorir’. I és que la justícia, a més de ser ràpida, ha de ser justa.