En política, no tot hauria de valdre

Aquesta afirmació, tan lògica i plena de sentit, és sovint poc més que una il·lusió. La publicació d’informació interessada, descontextualitzada o directament errònia, utilitzada amb propòsits polítics es troba a l’ordre del dia. Malauradament, aquest cap de setmana he estat víctima d’un d’aquests episodis, un episodi d’absoluta indefensió que m’empenta a compartir aquests aclariments amb vosaltres.

Aquest dissabte, una de les principals capçaleres de la premsa valenciana publicava una notícia relacionada amb el meu nomenament com a assessor de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. En l’article se m’acusava, sense cap tipus de fonamentació, d’haver comptat amb la suposada protecció política del conseller, fet que hauria influït en la concessió prèvia d’una beca de pràctiques professionals a la Conselleria d’Hisenda i en l’actual nomenament com a assessor. És més, la informació establia una continuïtat entre una cosa i l’altra, assegurant que la meua destinació durant la beca va ser la Conselleria d’Economia i que fins i tot abans de ser-ho ja afirmava ser assessor del conseller.

Evidentment, aquesta sèrie de despropòsits són el resultat de la construcció d’un relat a partir d’informacions incorrectes i interessades, les quals no han estat contrastades en cap moment. Hi ha dos qüestions prèvies, objectives, que l’article obvia per un desconeixement tota. D’una banda, que les meues pràctiques professionals a Hisenda van ser de dos mesos, a causa d’haver-hi renunciat a data 1 d’agost, i que tant prèviament com posteriorment vaig desenvolupar activitats professionals de caràcter privat. D’altra, que el meu nomenament com a assessor d’assumptes generals del Consell respon a la plaça de lliure designació corresponent al Secretari Autonòmic d’Ocupació. Són dues informacions importants, bàsiques, que desmuten en bona mesura el plantejament de la informació.

Partint d’aquestes incorreccions objectives, l’article recull tota una sèrie de valoracions de caràcter subjectiu que no es recolzen en res més que en insinuacions i que són rotundament falses. I ho són no només per al meu criteri, sinó perquè d’haver estat adequadament contrastades en els llocs pertinents se n’hauria corroborat sense cap mena de dubtes la falsedat. La puntuació de la beca va ser resultat d’un procés obert de selecció basat en una exhaustiva baremació per mèrits i la meua activitat durant els mesos de juny i juliol va tindre lloc físicament al Servei de Verificació de Fons Comunitaris (Conselleria d’Hisenda, C/Banys de l’Almirant).

Un altra qüestió que s’utilitza per a captar l’atenció en la notícia és el salari. La notícia destaca que passaré de ser un becari amb 1.000 euros al mes a cobrar-ne 44.000 anuals. Evidentment la comparació de dades mensuals amb anuals ja resulta clarament tendenciosa, i encara ho és més si s’ignora el règim fiscal que s’aplica a les dues quantitats. Mentre que a la quantitat de la beca pràcticament no se li aplica cap retenció per IRPF, el salari derivat de la segona posició es troba subjecte a un elevat tipus de gravamen i a més cal descomptar l’aportació realitzada a l’organització política, en aquest cas Compromís. Fent els comptes aproximats, estaríem parlant d’un salari net d’uns 31.000 euros l’any, als quals encara caldria descomptar el 14% d’aportació mensual que estableix la Carta Financera del Bloc, és a dir tot plegat resultaria en uns 25.000 euros anuals.

La qüestió del salari és lògicament cridanera, més encara de la forma com es troba presentada. No obstant això, les persones que em coneixen saben sobradament que aquesta no és la meua prioritat. De fet, com mencionava prèviament, a data 1 d’agost vaig renunciar a una beca que m’assegurava mil euros mensuals durant un any, i poc desprès vaig fer el mateix amb una beca de característiques similars convocada a Presidència de la Generalitat. Ho vaig fer per conviccions pròpies i per manca de satisfacció amb la feina realitzada. Contra l’estabilitat, vaig preferir la motivació i la flexibilitat que m’oferia la meua activitat privada com a professional autònom.

Comptat i debatut, resulta evident que la informació publicada és en bona mesura incorrecta i ha estat presentada de forma totalment interessada, sense fer les comprovacions adients i amb l’únic objectiu de perjudicar la meua imatge pública i la del conseller. De fet, allò més sorprenent és tractar de fer notícia d’una cosa que no ho és: el nomenament d’un assessor (personal eventual) segons criteris d’afinitat política amb el càrrec assessorat.

En política, com dèiem al començament, no tot hauria de valdre. La crítica i la fiscalització periodística és absolutament necessària, però la falsedat, la manipulació i l’atac personal són inadmissibles en una societat democràtica avançada. Davant això, la millor resposta és la professionalitat i la feina incansable per millorar les condicions de vida de la nostra gent.