‘Entrad ahí y arrasadlos’

Aquesta frase, que incita l’odi d’una manera ben clara i directa, és un dels comentaris d’un lector del diari Levante, del 7 de setembre, amb motiu de la notícia sobre l’aprovació de la convocatòria del referèndum de Catalunya. Les armes per damunt de les urnes. Eixe és el llenguatge dels qui defensen la seua legalitat.

A més d’aquest comentari, n’hi ha d’altres en aquest mateix mitjà de comunicació (i en d’altres) igualment carregats d’odi, i que diuen:

‘A la cárcel con todos esos borregos, los metéis en celdas de 2 m2 y que hagan flexiones’.
‘Adelante General Pitarch’.
‘Al final art. 155 y san se acabó, todos los golpistas a la cárcel se acaba con la Diada y muerto el perro se acabó la rabia’.
‘Región bolivariana y bananera’.
‘¿Seguro que queremos a esta gentuza en nuestro país?’
‘Cárcel y rancho’.
‘30 años a la sombra’.

Però no són només els viscerals i violents (amagats en l’anonimat) els qui utilitzen un llenguatge bèl·lic. Els mateixos polítics, començant per la vice-presidenta del govern espanyol, han dit barbaritats en relació a la sessió del Parlament de Catalunya com:

Patada a la democràcia,
Golpe de estado
Delito
Secuestro de la democracia
Vulneración de la ley
Error democrático
Amordazar a Cataluña
Golpe a la democracia
Patada a los catalanes
Atropellar a todos los catalanes
Ha muerto la democracia
Golpe al sentido común
Amenaza e ilegalidad.

Per això el PSC, PP, Cs i una part de CSQP, els defensors de la llei (d’una llei que impedeix posar les urnes i poder votar) han qualificat la sessió del Parlament de ‘bochornosa y avergonzante’ i per això han demanat mesures penals (una querella) contra la presidenta del Parlament i la mesa per denunciar una sessió i una votació, que diuen que va ser ‘surrealista’. Per als defensors de la seua llei, el Parlament va ‘violar la ley’ pel fet (normal en totes les democràcies) de posar les urnes a disposició de la ciutadania.

I és que ja ho deia el poeta Antonio Machado: En España, de diez cabezas, nueve embisten y una piensa.

Amb el: ‘Entrad ahí y arrasadlos’ i amb d’altres perles per l’estil, algú veu un principi de democràcia, de tolerància, de respecte i de llibertat en els qui ens neguen la possibilitat de votar?

El Sr. Rajoy digué el dijous 7: ‘Lo que no es legal no es democrático’. Va ser legal que Rosa Parks s’assegués en un dels seients reservats als blancs a l’autobús al que va pujar? No va ser legal, certament, però va ser totalment democràtic, a més d’obrir un camí de llibertat per a aquells que estaven sotmesos a la llei. És més democràtic posar les urnes i permetre que la ciutadania puga votar, o bé prohibir el dret al vot?

I és que entre armes (Constitucional, pors, Guàrdia Civil a la impremta de Constantí, querelles, amenaces i insults) i urnes, tothom sap on és la democràcia i la llibertat.