13.06.2018 - 22:05
El valent oferiment dels governs valencià i espanyol d’acollir l’embarcació Aquarius, amb 629 immigrants, és un motiu d’esperança, ja que ens mostra que la humanitat consisteix, com ens ensenyà Jesús de Natzaret, a acollir els qui sofreixen, tots els qui fugen de la fam i de la guerra. L’actitud d’aquests dos governs i de l’alcalde de València tira per terra refranys xenòfobs com: ‘De fora vindrà qui de casa ens traurà’, o ‘Hostes vingueren i de casa ens tragueren’, i encara: ‘Hostes tinguérem que de casa ens tragueren’.
Des de fa uns anys molts governs d’Europa miren amb indiferència la crisi dels refugiats, sense acollir, com a germans, aquells que fugen de la misèria i de la mort. I és que a vegades oblidem que els valencians també hem sofert, al llarg dels segles, innombrables èxodes que han portat els nostres compatriotes a altres països d’Europa o fins i tot a Amèrica. Tots recordem les campanyes de la verema al sud de França i Occitània, els emigrants que van anar al ‘Nou Món’ o els exiliats que van haver de deixar el País Valencià al final de la guerra civil. En tots aquests casos ningú no va emigrar per plaer o per gust, sinó per necessitat. Per això, i d’una manera particular per als cristians, ens és un deure d’acollir els forasters com ens demana la Paraula de Déu. Aquesta va ser la crida del papa Francesc a l’exhortació ‘El goig de l’Evangeli’. Aquest crit del papa va ser també el que va propiciar la trobada d’alcaldes a Roma, el 2016, entre ells el de València, per denunciar la política d’Europa que posa barreres als refugiats que fugen de la fam, de la por i de la mort.
Jesús, que lluità contra el mal i denuncià la situació d’opressió dels més pobres i dels més fràgils del seu temps, hui ens ensenya a estar al costat dels qui sofreixen. L’actitud de Jesús va ser sempre una actitud d’alliberament per donar sentit a la vida, i més encara a la vida d’aquells que no troben cap motiu per a viure. Per això el papa Francesc, en la seua exhortació ‘El goig de l’Evangeli’, ens crida al compromís amb la justícia en la defensa dels oprimits.
Com deia fa uns anys el bisbe emèrit de Màlaga, l’admirat Ramon Buxarrais, ‘l’Església ha de ser el lloc on els qui ho passen malament puguen sentir-se bé’. Per això l’actitud d’acollir a València els 629 refugiats trenca les cadenes de l’opressió i obri camins de llibertat i d’alliberament.
En l’exhortació, el papa Francesc ens recorda que ‘l’Evangeli ens convida a córrer el risc del trobament amb el rostre de l’altre, amb el seu dolor, amb la seua presència física que ens interpel·la amb el seu dolor i els seus reclams.’
El drama d’aquests refugiats, vergonyosament rebutjats per Itàlia i per Malta, ens demana de no tancar els ulls davant les necessitats del nostre món. Per això els cristians hem de denunciar, amb valentia, els governs que han convertit la mar Mediterrània en un immens cementeri per als centenars d’immigrants que moren ofegats. Hem d’urgir els governs de la vella Europa, com ens demana el papa Francesc, a ‘obrir els seus braços per acollir tots els pobles’, allunyant de nosaltres la desconfiança i el rebuig, ja que, com ens torna a dir el papa, ‘Jesús s’identifica amb l’estranger’ i per això espera que el reconeguem ‘en els immigrants, els desplaçats, els refugiats i els exiliats’. Es tracta de construir la cultura de l’encontre, per acollir els qui més pateixen.
Jesús, a l’Evangeli de Sant Mateu, denuncià els qui eren (i els qui hui són) insensibles amb els qui passen dificultats: ‘Vaig tindre fam i no em donàreu menjar, era foraster i no em vau acollir’ (Mt 25:31-46). Per això la Paraula de Déu ens convida ‘a trencar les cadenes injustes, a partir el pa amb qui té fam, a acollir els pobres que no tenen casa’ (Is 58:6-7).
Davant l’espoli que, al llarg dels segles, Europa ha fet al Tercer Món, ara no ens podem llavar les mans. Els fluxos migratoris són produïts per la violència i per la pobresa i per això els qui arriben a nosaltres no ho fan per gust sinó per necessitat.
En rebre el Premi Carlemany el maig de 2016, el papa Francesc pronuncià un discurs centrat en el dret dels immigrants a ser acollits i respectats: ‘Somie una Europa on ser emigrant no siga un delicte’. Aquest és el repte de tots els qui volem un món millor. Un món on no siga un delicte emigrar per tal de trobar un vida digna.
Acollint els refugiats, el País Valencià passa de la immoralitat dels governs de la Gürtel i de la corrupció, al govern de la solidaritat.
